Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
El 27 de gener Lafede.cat organitza la V Fira d’Entitats de Voluntariat Internacional #TornaCanviada2018 per a persones que vulguin fer viatges solidaris i responsables. Només 14 entitats federades organitzen aquest tipus de viatges ja que comporten un important treball de preparació i logística sobre el terreny. És important escoltar les seves recomanacions i les de les persones que han viatjat amb elles per tal d’ajustar les expectatives a la realitat.
Fotografia de Glaucia Mara, camp de voluntariat a Kènia.
2017 va ser l’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament. En el marc de l’Agenda 2030 i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), Nacions Unides pretenia que els governs, les empreses i la ciutadania prenguessin consciència dels impactes del turisme a nivell global.
Per a les ONG, com i per què viatjar és un tema de debat de fa anys. Organitzacions com Alba Sud denuncien els impactes negatius del model de turisme massiu arreu i, a la vegada, mostren les alternatives pel que fa a turisme social i comunitari. D’altra banda, cada vegada hi ha més crítiques al «volunturisme» com un negoci que pot alimentar pràctiques poc ètiques i, en el pitjor dels casos, les xarxes de tràfic de menors a travès dels orfenats com va succeir a Nepal.
Un voluntariat internacional és un viatge que comença molt abans de marxar i no acaba en tornar a casa. Per això, com explica en aquesta entrevista el director d’Oxfam Intermón, Francesc Mateu, és imprescindible conèixer l’organització amb què marxarem, la seva política de funcionament, els seus valors i pràctiques i plantejar-se si la nostra tasca aportarà quelcom positiu al país que visitem.
Aprendre a ubicar-se: el voluntari no és el centre
Totes les fases del viatge són importants: l’abans, el durant i el després. «Els aprenentatges comencen des del primer minut, en el mateix instant en què decideixes fer un voluntariat», explica al blog Edutransforma l’Arantxa Comamala, que va viatjar a Perú amb una entitat federada. En Marc Roger, que també va fer un voluntariat internacional a l’Amazònia peruana, explica que cal fer una formació prèvia per ubicar-se en el context dels països on es realitzarà l’estada o l’acompanyament, ja que ajuda a introduir-se al món de la solidaritat i la cooperació al desenvolupament i copsar «les grans diferències estructurals del món, a comprendre les dinàmiques que originen la desigualtat social». L’Arantxa creu que és fonamental per entendre «com viuen i perceben les coses en d’altres països i el paper que juguem els voluntaris i voluntàries».
Com s’explica al dossier informatiu de #TornaCanviada2018, cal adaptar-se a les necessitats de les organitzacions i comunitats locals. «No anem a fer el que ens agradaria fer o sabem fer millor sinó el que ens demanin, el que es necessiti i sigui possible i factible fer». A més, «cal evitar les actituds de superioritat o paternalisme. «No anem a ensenyar ni a salvar a ningú. Anem a conèixer una realitat i una cultura diferent. Anem a aprendre».
A més, quan viatgem a un país del Sud ens convertim en agents comunicadors de la seva realitat, amb les nostres fotos o el que publiquem als nostres perfils de xarxes socials, i cal vigilar-ho especialment. «Les persones no són una atracció turística». Saih, una ONG noruega, famosa per organitzar els premis Radiator de comunicació social ho diu a la seva guia «Com comunicar el món. Una guia de xarxes socials per a persones voluntàries i viatgeres». Saih recomana promoure la dignitat de les persones que retratem o descrivim; obtenir sempre el seu consentiment informat abans de fotografiar-les; no contribuir a reforçar els estereotips sobre els països empobrits; i destacar la capacitat de canvi i transformació de la gent que visitem o amb què treballem. Per difondre la guia han fet el vídeo «El complejo del Mesías Blanco», que caricaturitza el comportament de les persones occidentals que viatgen a països empobrits i fan un relat egocèntric i poc respectuós amb la població local.
En Marc Roger explica que una estada a un país empobrit ajuda a sortir de la zona de confort, treure’s «l’impermeable» que ens distancia de la realitat i «modificar el lloc que ocupes al món». Per això, com diu en Francesc Mateu, «el treball més important comença quan tornem del viatge. Si vas a Grècia i et canvia la vida però tornes i no t’integres a una plataforma de lluita per a què el Govern canvii la seva estratègia migratòria, no has entès res. Res canviarà si els governs no canvien d’actitud».
El dissabte 27 de gener, a la V Fira #Tornacanviada persones que han realitzat voluntariats internacionals explicaran la seva experiència.