Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
Amb motiu de l’1 de maig repassem algunes dades sobre l’ocupació al tercer sector que un any més confirmen l’alt nivell de feminització i que, malgrat una lenta recuperació dels llocs de treball, també augmenta la precarietat. 
Imatges creades al taller de memes realitzat a Lafede.cat en al marc del procés «Sembrant Cures».
El passat 8 de març Lafede.cat es va sumar a la vaga del 8 de març també per denunciar les desigualtats i la precarietat a les ONG. Segons l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social 2017 de La Confederació el sector dóna feina a 92.000 persones de les quals el 74% són dones, una taxa superior a la mitjana del mercat laboral català que és del 47%. L’alta feminització del tercer sector es deu a que es tracta de feines i tasques relacionades amb les cures i àmbits com la salut, l’educació o la dependència. Les últimes dades analitzades són del 2016 i mostren una alta temporalitat: el 46% dels contractes eren temporals, un 6% més que el 2015 ja que les feines estan associades a projectes i als recursos disponibles de l’entitat. De fet, l’estabilitat laboral també depèn de la mida de l’entitat: la majoria d’organitzacions i empreses del tercer sector tenen menys de 50 treballadores i d’aquestes, les que tenen més inestabilitat són les de menys de 10 persones.
Respecte a les jornades laborals, predomina la parcial i aquesta l’ocupa la dona (un 60%). El salari mitjà del sector és de 20.610 euros bruts anuals i, tot i tenir una bretxa salarial molt inferior a la del mercat català (26%), té un 3% de diferència entre els sous de dones i homes en detriment de les primeres. Una dada que es reflecteix més en els càrrecs directius i que puja fins el 13% en empreses grans on hi ha més homes que dones en posicions de direcció. Segons Fina Rubio, presidenta de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social, i Joan Segarra, president de La Confederació, la bretxa de gènere és una realitat que no es pot obviar al tercer sector, «per coherència amb els valors propis del sector, com la igualtat d’oportunitats i la governança democràtica, i per compromís amb els models de gestió propis de l’economia social».
Pel que fa a les ONG de cooperació i desenvolupament, a nivell estatal i segons l’informe del sector de la Coordinadora espanyola d’ONG, es confirma també que el 70% del personal remunerat són dones, mentre que el 68% de las presidències i el 27% de les juntes directives estan ocupades per homes. En les coordinadores autonòmiques un 53% de les presidentes són dones tot i que puja al 81% el nombre de dones treballadores. També es confirma que el sector, que va perdre 1.500 llocs de treball des de 2008, es recupera molt lentament de la crisi i que la feina és de major precarietat.