[/caption]Tal i com va fer ara fa un any, l’Eix d’Empresa i drets humans de Lafede.cat ha tornat a organitzar un acte públic per explicar com va el procés del tractat vinculant, i de nou ha convidat a activistes de diferents països per fer-ho. En aquesta ocasió l’acte el va moderar Núria Carulla, vocal de la Junta de la Lafede.cat. De nou es va fer evident com les transnacionals actuen amb impunitat i mantenen un mateix patró de vulneracions dels drets humans a diferents països, però també com col·lectius d’arreu denuncien els seves pràctiques.
L’Anna Shahnazaryan, de l’Armenian Environmental Front i convidada per SETEM, va explicar les conseqüències de la vulneració de drets humans per part de la indústria minera a Armènia. L’explotació descontrolada de l’or en mines a cel obert està provocant danys sobre la població, el territori i el medi ambient per l’acidificació de les aigües i la contaminació dels aqüífers. L’Anna Shahnazaryan va explicar com, a Armènia, és molt habitual que les empreses mineres aboquin tòxics als rius amb total impunitat i com l’Estat, juntament amb institucions financeres internacionals com el Banc Europeu d’Inversions o la Cooperació Financera Internacional del Banc Mundial, està fomentant la instal·lació de transnacionals mineres sense cap garantia de respecte dels drets humans. Ecologistes i altres moviments socials del país, juntament amb les comunitats afectades, han començat la campanya #SaveAmulsar per intentar parar un megaprojecte miner que destruiria l’entorn i afectaria milers de persones. Davant la possible paralització del projecte, l’empresa minera amenaça a l’Estat d’Armènia amb acudir als tribunals internacionals d’arbitratge.
L’advocada Maha Abdallah, activista palestina de l’organització Al-Haq, convidada per Suds i Novact, va explicar com les empreses d’armament, seguretat privada i innovació tecnològica han utilitzat a la població palestina i els territoris ocupats com un camp de proves, aprofitant les polítiques colonitzadores d’Israel. Extracció de recursos naturals, privatització de l’aigua, desallotjaments i demolicions de cases són algunes de les activitats que vulneren drets humans i que les empreses israelianes i transnacionals realitzen diàriament en connivència amb l’Estat d’Israel. L’activista palestina va mostrar amb detall com la construcció del mur no només s’ha d’entendre com un instrument de separació i d’extensió de l’ocupació i annexió de terres, sinó també com un negoci per nombroses empreses que controlen la seguretat i la vigilància del territori palestí vulnerant drets fonamentals com la restricció a la llibertat de moviment o al dret a l’assistència mèdica d’emergència.
Per la seva banda, Milena Flórez, del Movimiento Ríos Vivos Antioquía, defensora colombiana que es troba acollida al Programa Català de Protecció a Defensors i Defensores de Drets Humans va denunciar la impunitat amb la que operen empreses transnacionals i les afectacions per a les comunitats, el territori, la flora i la fauna de la regió d’Antioquia. La defensora colombiana va explicar quina ha estat la resistència que han dut a terme les comunitats afectades en contra del projecte de represa d’Hidroituango. La construcció de la represa ha provocat nombrosos desplaçaments forçosos del territori i la desaparició de les seves activitats tradicionals de vida en les quals el riu tenia una importància vital. També va denunciar la connivència d’aquestes empreses amb bancs de capital espanyol com el BBVA i el Santander, així com amb assegurances que han finançat i invertit en la construcció de la presa, malgrat la greu violació sobre els drets humans i el territori que s’ha dut a terme.
Crítiques a l’últim esborrany
L’Alícia Rodríguez, d’Entrepobles i portaveu de l’eix d’Empresa i Drets Humans va presentar la Campanya Global per Reclamar la Sobirania dels Pobles, Desmantellar el Poder Corporatiu i Posar fi a la Impunitat que des del 2014 treballa per aconseguir un Tractat Vinculant a Nacions Unides per frenar la impunitat de les transnacionals. Rodríguez va explicar que la Campanya, tot i que valora positivament que els estats hagin acordat dur a terme una nova ronda de negociacions l’any 2020, en la seva declaració final en relació a aquesta cinquena sessió, considera que l’esborrany actual no incorpora elements bàsics com la responsabilitat de les transnacionals (només dels estats). Aquesta esborrany, d’altra banda, obre el focus a tot tipus d’empreses desvirtuant l’objectiu fonamental de tot el procés que és evitar que les transnacionals puguin continuar esquivant les jurisdiccions nacionals. El document tampoc recull la primacia dels drets humans per sobre dels acords comercials, ni contempla la responsabilitat a tota la cadena de subministraments.
Per saber-ne més
«El tratado internacional para controlar a las multinacionales, cada vez más lejos».
«España: un caso paradigmático de los arbitrajes de inversión en el sector de las energías».