Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
Lafede.cat comparteix i subscriu el comunicat publicat per la Coordinadora de Organitzaciones de Cooperación para el Desarrollo espanyola per cridar l’atenció a l’Alta Comissionada de les Nacions Unides, Michelle Bachelet, sobre la situació de Nicaragua, l’escalada de la repressió i l’incompliment de les recomanacions internacionals de respecte i garantia dels drets humans.
Organitzacions de la societat civil volem expressar a l’Alta Comissionada de les Nacions Unides, Michelle Bachelet, la nostra alarma per l’escalada de la repressió a Nicaragua i la reticència de l’Estat de Nicaragua a donar resposta a les demandes contingudes a la resolución «Promoció i protecció dels drets humans a Nicaragua «(A/ HRC/40/L.8) aprovada pel Consell de drets humans de les Nacions Unides al març de 2019.
En aquest sentit i gairebé un any després de l’adopció de l’esmentada resolució, les organitzacions que subscrivim el present pronunciament volem manifestar que les preocupacions, sol·licituds i demandes contingudes en aquella resolució continuen avui vigents:
1. Les graves violacions de drets humans comeses a Nicaragua des d’abril de 2018
Continuen las agresiones, amenaces i represàlies cap a defensores de drets humans, periodistes, indígenes i afrodescendents, persones LGBTI, excarcerats, familiars de víctimes de la repressió, nens, nenes i adolescents,membres de l’Església catòlica i ciutadans que exerceixen el seu dret a dissentir. Es continuen registrant violacions de domicili il·legals i tractes degradants per part de la policia com el recent cas de la família Reyes Alonso. També la violència policial amb efectes letals persisteix, sobretot al camp, on organitzacions comptabilitzen 30 líders camperols assassinats entre l’abril de 2018 i setembre de 2019, en el que podrien constituir execucions extrajudicials.
2. Restriccions a l’espai cívic i les expressions de dissensió a Nicaragua
No s’ha restablert la personalitat jurídica de nou organitzacions no governamentals que van ser tancades el desembre de 2018 amb la intenció de posar fi a dècades de treball en defensa dels drets humans i la democràcia. Els seus béns estan sota ocupació de la policia. Els mitajns de comunicació Confidencial i 100% Notícies continuen sense poder transmetre en televisió oberta i les seves oficines i equips de treball van ser ocupats il·legalment durant gairebé un any.
3. En relació als drets a la llibertat de reunió pacífica, d’associacions i d’expressió
No s’ha deixat sense efecte la restricció policial de respectar el dret a la manifestació. El Govern tampoc ha atès la crida de la comunitat internacional a posar en llibertat a les persones detingudes arbitrària o il·legalment. Si bé es cert que més de 400 persones van ser excarcerades entre febrer i abril d’aquest any, l’Aliança Cívica per la Justícia i la Democràcia registra que al mes de novembre al menys 159 persones continuen preses, entre ells dos adolescents. Entre aquests presos polítics s’inclouen 16 defensors detinguts al novembre por portar aigua a un grup de mares en vaga de fam. Aquestes persones són criminalitzades per la seva oposició a Govern i pel seu treball de denúncia i protecció dels drets humans.
4. Cooperació amb l’Oficina de l’Alta Comissionada, els mecanismes del Consell de Drets Humans i els òrgans creats en virtut de tractats competents, així com amb l’Organització dels Estats Americans i la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH)
El 30 d’agost de 2018, el ministre de Relacions Exteriors de Nicaragua va rescindir la invitació a l’ACNUDH i al desembre de 2018 va decidir expulsar de país a el Grup Interdisciplinari d’Experts Independents (GIEI) i el Mecanisme Especial de Seguiment per a Nicaragua (Messènia) de la CIDH. Des d’aquesta aquesta data no han pogut ingressar de nou al país, tot i múltiples sol·licituds.
5. La represa del diàleg nacional
El Govern segueix sense acceptar el seu retorn a la taula de diàleg ni la disposició de les organitzacions de la societat civil per complir el full de ruta que s’havia aprovat en el diàleg anterior iniciat el febrer de 2019. Si bé l’Assemblea de Nicaragua va aprovar la Llei 985 al gener d’aquest any, que té per objecte «establir el marc jurídic general que garanteixi una cultura de diàleg», aquesta llei no contempla les múltiples violacions dels drets humans des d’abril de 2018, ni considera com a subjectes de diàleg als membres de l’oposició o defensors de drets humans.
6. Un procés de rendició de comptes exhaustiu i transparent a fi d’assegurar que les víctimes de violacions i abusos dels drets humans a Nicaragua puguin accedir a la justícia i la reparació
El Govern de Nicaragua continua negant les denúncies de violacions de drets humans i pretén perpetuar la impunitat mitjançant instruments jurídics com: la Llei d’Amnistia aprovada al juny de 2019, la qual no compleix amb els estàndards de drets humans respecte a la rendició de comptes i no ha comptat amb la participació de la societat civil en el seu procés d’adopció; o la Llei d’Atenció Integral a Víctimes aprovada el maig passat, la
qual no recull el dret de les víctimes per interposar recursos davant les autoritats judicials, i continua assenyalant a les persones opositores al Govern com autores d’un cop d’estat fallit i no com a víctimes de la repressió. Tampoc s’ha rendit comptes sobre els 328 assassinats documentats per la CIDH, ni s’ha pProcessat judicialment als autors materials i intel·lectuals d’aquests crims.
7. Informe exhaustiu de l’Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans sobre la situació dels drets humans a Nicaragua
Les organitzacions que subscrivim el present pronunciament, vam alertar respecte al risc d’uan major violència, d’una banda tenint en compte que les causes que van motivar les protestes d’abril no han estat ateses per part de l’Estat; i de l’altre preveient les tensions un cop s’acostin les eleccions de novembre de 2021 i guanyin força els esforços del Govern de Nicaragua per reelegir-se sense les indispensables garanties democràtiques. A dia d’avui, a Nicaragua, no hi ha indicis que les autoritats tinguin voluntat per garantir veritat, justícia i reparació per a les víctimes de la repressió i els seus familiars.
Les organitzacions que subscrivim el present pronunciament demanem a l’Alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans que tingui en compte el context abans exposat per la seva propera actualització
oral a realitzar-se el març de 2020. A més, instem el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides i a les missions diplomàtiques davant les Nacions Unides que es renovi la resolució «Promoció i protecció dels drets humans a Nicaragua» perquè l’OACNUDH continuï monitoritzant i documentant la greu situació de drets humans a Nicaragua.