Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
Fa 20 anys, la societat civil catalana va impulsar la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, una experiència avui de referència per al sector de com fer incidència social i política. El proper dissabte celebrarà el seu aniversari amb un acte públic. Entrevistem Tono Albareda, membre de la Taula per Colòmbia des del seus inicis, i expresident de Lafede.cat.
La plataforma va néixer per contribuir a la construcció d’una pau estable i duradora a Colòmbia, amb l’objectiu de què es garantís el respecte als drets humans i de fer un acompanyament a una sortida negociada i definitiva del conflicte colombià. Actualment, compta amb més de 30 entitats molt diverses, entre elles Lafede.cat. Tot i que l’actualitat colombiana no ho posa fàcil, La Taula Catalana per Colòmbia celebrarà el seu 20è aniversari el dissabte 12 de juny amb un acte que es podrà seguir pel seu canal de YouTube. Aquí es pot descarregar el programa complet.
Els orígens i organització de la Taula
Fa 20 anys que la societat civil catalana va crear aquest espai multiactor. Com va ser aquest origen? A què va respondre i quin balanç feu respecte al que us vau plantejar en el seu moment?
Les organitzacions que ja treballàvem fa molts anys amb Colòmbia (l’Escola Cultura de Pau, Amnistia Internacional, Entrepobles, Cooperacció, Oxfam Intermon…) vam decidir reunir-nos i crear aquest espai de coordinació per explicar el conflicte colombià a la societat catalana.
Fa 20 anys, hi havia poques organitzacions catalanes que treballessin sobre el conflicte armat. La majoria d’ONG catalanes es van formar al voltant dels conflictes de l’Amèrica Central (Nicaragua, Salvador, Guatemala…) on els “bons i dolents” eren clars: hi havia dictadures, amb el suport dels militars i envoltades de corrupció, i el conjunt del poble estava reprimit i explotat i les ONG intentaven donar suport i enfortir les organitzacions de la societat civil. A Colòmbia tot era més complicat. Hi havia el narcotràfic, les guerrilles (que rebien el suport d’algunes organitzacions socials)… Era tot més complex d’explicar a la societat catalana i, per això moltes entitats preferien no ser-hi.
El primer acord que vam signar les entitats per a la creació de la Taula va ser comprometre’ns estrictament amb la defensa dels drets humans: vam decidir no donar suport a cap agent armat. La pau era l’objectiu prioritari que havíem d’impulsar. Vam organitzar unes primeres jornades al 2001, en col·laboració amb el PNUD de Colòmbia i amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, en aquell moment sota el govern de Jordi Pujol. Aquestes jornades van ser un èxit, i a partir d’aquí la Taula es va anar omplint de diferents organitzacions, i diverses administracions públiques hi van donar suport.
Quin balanç feu de l’evolució d’aquests 20 anys?
Els objectius que ens plantejàvem en un inici els hem assolit. Hem aconseguit que la societat catalana tingui interès pel conflicte colombià i el tingui present, també hem aconseguit que les administracions públiques considerin Colòmbia com a país prioritari, i així ho considera l’Ajuntament de Barcelona, l’ACCD i multitud d’ajuntaments. Però sobretot hem aconseguit tenir una plataforma àmplia capaç de divulgar, explicar i denunciar els fets que es produeixen a Colòmbia de forma molt potent.
Ara ja sou una plataforma referent a l’estat espanyol, nus a nivell europeu i el millor exemple (reconegut com a bona pràctica), de com treballar la solidaritat i el suport a un país de manera continuada i estratègica, aprofundint en la complexitat i l’abordatge de les múltiples causes d’un conflicte. Quins aprenentatges principals transmetríeu al sector de la feina d’aquests anys?
La clau de l’èxit de la Taula i de la seva continuïtat i amplitud, és que inicialment vam definir uns principis molt clars, lògics i gens sectaris, no volíem excloure ningú. I amb aquests principis hem anat ampliant la nostra base. Quan les exiliades han muntat associacions amb seu legal a Catalunya han entrat a la Taula amb molta facilitat i hi participen de forma àmplia. Aquest èxit no s’ha pogut replicar a nivell estatal, perquè ens hem trobat amb posicions més sectàries i excloents.
A més d’ONG i entitats diverses, a la Taula també hi participen administracions públiques (Ajuntament de Lleida com a entitat membre i Ajuntament de BCN i ACCD com a entitats observadores). Quines coses destacaríeu del treball conjunt amb les institucions públiques?
El fet que estiguin administracions públiques és una excepció a Europa. Primer van entrar com a membres, però després vam decidir de mutu acord que era millor que fossin entitats observadores, excepte l’Ajuntament de Lleida, que es manté com a membre. Un dels motius és que moltes vegades hem de fer declaracions polítiques que són urgents i entre les organitzacions de la societat civil ens podem posar d’acord en uns dies, però dins l’administració pública, els tràmits són molt més llargs i no poden assumir aquesta urgència i això ens dona més llibertat. Per altra banda, que una entitat que demana finançament a entitats públiques tingui aquestes mateixes institucions com a entitats membres, pot ser una contradicció. En canvi, com a observadores poden venir a les reunions, poden escoltar les nostres opinions i nosaltres la seva de primera mà, i això enriqueix a la plataforma i facilita el diàleg fluid i productiu entre les administracions i les entitats. Per tant, aquesta fórmula que hem trobat de membres observadors és una fórmula positiva, que ens permet escoltar-nos i aprendre uns dels altres.
La Taula ha tingut sempre com a objectiu el suport a la societat civil del país, a la qual sempre ha donat veu, i a més ha tingut molt present la diàspora colombiana a Catalunya, un actor fonamental quan parlem de justícia global i solidaritat global. Quin rol ha jugat dins a la Taula? Ha evolucionat?
Inicialment, la diàspora pràcticament no participava a la Taula. S’ha anat incorporant paulatinament. Quan es van obrir oficialment les negociacions del procés de pau l’any 2012, la diàspora va començar a organitzar-se amb més força que abans i van voler formar una plataforma unitària per defensar la pau, que va promoure accions conjuntes amb la Taula i ha permès que diverses organitzacions de la diàspora colombiana s’incorporin. La incorporació d’aquestes entitats ha enriquit la Taula, ja que aquests sovint tenen un contacte proper i de primera mà amb familiars i amistats de com es viu al territori, i això fa que tinguem més informació i que s’hagin incrementat els debats i les perspectives de treball.
Com es prenen les decisions a la Taula?
Sempre les hem pres per consens. La Junta directiva té els membres imprescindibles que marca la llei, però té una funció purament administrativa i no pren decisions polítiques. Si cal prendre una decisió urgent, es consulta per mail o es convoca una reunió d’urgència. Això ha estat també un avantatge perquè, amb la diversitat interna de la Taula, una junta reduïda amb capacitat de prendre decisions polítiques segurament hagués generat friccions o dificultats.
Empresa i Drets Humans
Amb Lafede.cat heu impulsat el Grup Català d’Empresa i Drets Humans, amb l’objectiu de crear un centre públic que garanteixi que les empreses catalanes que operen a territori català o a l’exterior respectin els drets humans. El cas de la ciutat portuària de Buenaventura, està l’origen d’aquest grup, i va ser presentat al Parlament, al mapa d’alerta DH trobem el cas d’Aigües de Barcelona a Cartagena. Per què creieu que aquest tema és estratègic per a la cooperació internacional?
Sobre el cas de Buenaventura, la Taula va encarregar un informe l’any 2015 en què s’estudiaven els efectes i conseqüències de la inversió de l’empresa catalana TCB. Les conclusions van ser demolidores. Vèiem que la privatització del port expulsava gent dels seus barri, generava contaminació en les aigües i i el medi ambient i tot això es donava en un context de violència extrema. A partir d’aquí, vam veure la necessitat de plantejar seriosament una fiscalització de la feina de les empreses per a què no vulnerin drets humans. No pot ser que nosaltres fem cooperació per una banda, i per l’altra les empreses destrueixen aquest treball. Aleshores, des de la Taula i amb Lafede.cat, es va crear el Grup d’Empresa i Drets Humans, una plataforma conjunta que vol garantir que les empreses catalanes respecten els drets humans al territori i a l’exterior.
Contrucció de Pau
La Taula va ser pionera en la protecció de persones defensores de drets humans, i en explicar i denunciar com han estat perseguides i assassinades. Quins són els reptes per defensar a les defensores en el marc de procés de pau?
La defensa d’aquestes persones passa per aconseguir que el seu nom sigui conegut als mitjans de comunicació europeus i per les institucions públiques, i que això obligui a que l’Estat colombià les protegeixi als seus territoris. A la Taula hem ajudat en aquest objectiu convidant a defensores i defensors de gira per Catalunya, Espanya o Europa. Per exemple, vam convidar la Mayerlis Angarita Robles, i després d’això el govern li va posar un cotxe blindat amb xofer. Aleshores va patir un atemptat armat del qual va sortit indemne gràcies a aquesta protecció.
És un problema molt seriós. L’única manera de lluitar des d’aquí és aconseguir que els Estats, la Unió Europea o la ONU condemnin i denunciin aquests assassinats i el fet que l’Estat no assumeix l’obligació de preservar la seva vida.
Molts d’aquests defensors i defensores pertanyen a comunitats afrodescendents i indígenes, que s’ha convertit en el blanc de molts atacs. Quin paper juguen les comunitats afrodescendents i indígenes en la construcció de pau?
Les comunitats indígenes han treballat per la construcció de la pau i han intentat defensar el seu territori, per tal de que no es converteixi en el lloc de les batalles entre unes forces i altres. Les comunitats han intentat evitar que hi hagi narcotràfic o cultius il·lícits a les seves zones. Això ho han patit amb escreix en moltes ocasions: han assassinat als seus líders, als caps comunitaris… Per exemple, al Cauca, els indígenes van expulsar un laboratori de cocaïna que tenien les FARC enfrontant-se a elles. Després van enfrontar-se a l’exèrcit. Han tingut una actitud molt combativa a favor de la pau i han patit molt per aquesta actitud. Una actitud que és molt lògica amb la seva cosmovisió: no podem permetre que els seus territoris,que per ells són sagrats, es converteixin en camps de batalla.
Les persones afrodescendents cada vegada tenen organitzacions més potents en favor de la pau. També han tingut repressió dura per aquests fets. En la mesura de les nostres possibilitats, les organitzacions que treballen amb Colòmbia donen suport a les organitzacions indígenes i afrodescendents.
El paper de les dones ha estat clau en el procés de pau, de fet a les jornades del 2018 la Taula feia èmfasi en aquest tema. Quin està sent el rol específic de les organitzacions feministes i LGTBI en la construcció de Pau?
Les organitzacions de dones han tingut un paper molt important en la negociació de pau. Sense estar inicialment representades, van fer un treball d’incidència molt significatiu. Van aconseguir viatjar en repetides ocasions a l’Havana i convèncer a ambdues parts de què hi havia determinats delictes que calia contemplar en els acords de pau. És la primera vegada que en uns acords de pau es contempla la violació com un delicte de guerra. Això és un pas molt important. També és el primer acord de pau on hi ha punts que fan referència a la defensa dels drets de les dones i hi ha una visió de gènere molt explícita als acords. Això és un èxit de les organitzacions de dones i LGTBI. A les jornades que vam organitzar l’any 2018 vam parlar amb dones de diferents visions però amb un discurs explícit a favor de la pau.
Una de les convidades, una comandant reinsertada de les FARC va posar de manifest que els acords s’estaven complint molt lentament. Als 5 anys de la signatura dels acords, sembla que el percentatge del que s’ha complert és el 24%. En el cas dels drets de les dones i col·lectiu LGTBI, això es queda en el 12 o 13%. En el cas del que afecta a la reforma agrícola, que és el nus del problema històricament a Colòmbia, es queda en un 3%.Per això ara al 5è aniversari de l’acord de pau que complirem en uns mesos és important ressaltar els avenços que s’han produït i les deficiències que tenen, i com s’han de solucionar. Està clar que el govern actual no és massa partidari d’avançar en els acords de pau, de fet és l’hereu d’Uribe que hi estava en contra, però malgrat tot,s’ha aconseguit avançar.
Situació actual a Colòmbia
Aquest darrer mes ha estat un mes marcat per la forta repressió de les manifestacions ciutadanes a Colòmbia arran de la reforma fiscal d’Ivan Duque, que ha acabat amb la mort i desaparició de centenars de persones, i la Taula ha fet seguiment i informat puntualment de la situació i denunciant les vulneracions de drets humans. És una nova mostra de com són d’útils plataformes de solidaritat estables que coneguin en profunditat les problemàtiques i els països. La pau fràgil del país requereix continuar donant suport?
Aquest conflicte és el més greu que hem vist des de que actuem com a Taula. És una situació molt preocupant. El govern està militaritzant ciutats com Cali, Bucaramanga i està prenent mesures que semblen molt inconstitucionals. És molt incert com acabarà tot. A més, tothom està intentant definir les seves posicions pensant en les eleccions que es produiran en uns mesos.
Al novembre, a més, se celebra el 5è aniversari dels acords de pau. Coincidirà també que la Comissió de la Veritat farà públic el seu document després de diversos anys d’investigació sobre què ha passat a Colòmbia i què ha passat a l‘exili. Tot això afectarà al país, a la societat civil, als mitjans de comunicació… Tothom es posicionarà a favor o en contra d’aquestes conclusions de la Comissió de la Veritat, que jo crec que seran molt dures amb l’exèrcit i amb els altres agents armats.
Esperem que el conflicte actual a Colòmbia desemboqui d’una forma relativament favorable per la societat civil. Hem de procurar que la militarització s’acabi el més aviat possible i amb les mínimes conseqüències. I hem de mobilitzar la societat catalana i espanyola, el govern espanyol i europeu i Nacions Unides perquè obliguin el govern colombià a aturar les violacions als drets humans que està cometent.
Més informació:
- Programa del 20è aniversari de la Taula Catalana per la Pau i els drets Humans a Colòmbia (dissabte 12 de juny)
- Comunicat internacional de la societat civil perquè el govern colombià garanteixi drets fonamentals i protegeixi qui els exerceix.
- Declaració del Consell Municipal de Cooperació Internacional de suport a la ciutadania colombiana (9 de maig de 2021)
- Mapa Alerta DH, del Grup Català d’Empresa i Drets Humans