Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
A la III Jornada de Pau del Parlament de Catalunya, impulsada per la Mesa del Parlament, i organitzada conjuntament amb l’ICIP, el Consell Català de Foment de la Pau i Lafede.cat, s’ha reivindicat la necessitat d’escoltar les veus africanes i de la diàspora a Catalunya per a la construcció de polítiques de pau. També s’ha instat a treballar per la descolonització de les relacions amb el continent i a incorporar la visió antiracista. Vídeo de l’acte.
Taula “Experiències africanes de construcció de pau: Quines mirades i pràctiques per a la pau aporten les veus africanes?” a la III Jornada de pau del Parlament | Autoria: PARLAMENT DE CATALUNYA (EVA GUILLAMET)
Per tercer any consecutiu, l’auditori del Parlament de Catalunya es va omplir amb més de 200 persones que van assistir a la III Jornada de Pau de la cambra, aquest any centrada en el continent africà amb el títol “Perspectives africanes de pau: polítiques i pràctiques”. Catalunya compta amb una àmplia diàspora de països africans, incloent-hi diàspora organitzada i compromesa amb la construcció de pau i l’eradicació de tot tipus de violència. És per això que l’objectiu d’aquesta jornada era escoltar aquestes veus, per tal d’introduir la mirada decolonial i antiracista en les reflexions sobre pau.
Raquel Sans Guerra, vicepresidenta primera del Parlament, Remei Sipi, de la Junta de l’Institut Català Internacional per la Pau, i Arés Perceval, copresidenta de Lafede.cat van obrir la jornada, que conduïa la comunicadora Maria Bouabdellah Shaimi.
En la seva intervenció de benvinguda, Arés Perceval va celebrar que es pogués celebrar aquesta jornada sobre pau a l’Àfrica, “el continent en què més conflictes armats s’hi concentren i que sovint oblidem”. Perceval va recordar que parlar de pau a l’Àfrica és parlar de colonialitat: “l’espoli de recursos a l’Àfrica està a l’origen de molts conflictes que després considerem aliens”. Va destacar també el rol essencial de la diàspora africana en la construcció de pau als seus països d’origen, “però també de com aquesta diàspora pot viure en pau al nostre país. I avui el racisme institucional i social a Catalunya no els hi permet”.
La copresidenta de Lafede.cat, Arés Perceval, durant la seva intervenció | Autoria: PARLAMENT DE CATALUNYA (EVA GUILLAMET)
La copresidenta de Lafede.cat va recordar el compromís dels grups parlamentaris per aprovar aquest any la nova política de pau catalana per tal de poder posar recursos i estratègia per a donar resposta a aquestes realitats de violència. “Ens cal una política de pau integral que vetlli per la coherència de polítiques, amb actuacions aquí i a fora”. Podeu recuperar el discurs complet aquí.
Per la seva banda, Remei Sipi, membre de la Junta de l’ICIP, va destacar que donar protagonisme a les veus africanes “és un acte de justícia històrica”. “La pau no pot ser sostenible ni transformadora si no inclou mirades tradicionalment marginades i silenciades”, va emfasitzar.
Anar a l’arrel dels conflictes
La conferència inaugural de la jornada va ser la de Florence N. Mpaayei, membre de l’equip Ad Hoc d’Assessors Sènior de Mediació, Gènere i Inclusió de les Nacions Unides. Mpaayei va ressaltar que cal abordar les causes profundes dels conflictes a l’Àfrica. “L’ajuda humanitària respon a les crisis però no pensa en el llarg termini ni en les causes a l’arrel dels conflictes. Les persones africanes hem de construir la nostra pròpia agenda de pau al continent”, va destacar. També va recordar la responsabilitat de les colònies en els conflictes a l’Àfrica: “els conflictes africans no només son interns. Per exemple, no podem entendre el conflicte al Sahel sense la participació de França i els interessos governamentals”.
Florence N. Mpaayei, membre de l’Equip Ad Hoc d’Assessors Sènior de Mediació, Gènere i Inclusió de les Nacions Unides va fer la ponència inaugural. | Autoria: PARLAMENT DE CATALUNYA (EVA GUILLAMET)
Relacions internacionals d’igual a igual
La primera taula va servir per escoltar diverses experiències africanes de construcció de pau i per a reflexionar sobre possibles pràctiques per a la pau al continent i també a casa nostra. Va comptar amb les intervencions de Sani Ladan, analista geopolític i expert en relacions internacionals i migracions; Bombo Ndir, activista i defensora dels drets humans, i Jean-Bosco Botsho, president de l’Associació Africana i Catalana de Cooperació AFRICAT. La moderació va anar a càrrec de Ramia Chaoui, comunicadora i activista pels drets de les dones musulmanes.
Sani Ladan va destacar la importància de descolonitzar la cooperació i les relacions amb Àfrica. “La coooperació internacional ha de tenir perspectiva de reparació. Àfrica no busca benefactors, sinó socis que la mirin d’igual a igual”, va destacar l’analista polític. Va remarcar que cal també una revisió antiracista i descolonitzadora aquí: “no podem parlar de la pau si hi ha part de la societat que no té garantida la seguretat, la vida i les oportunitats. La societat té una responsabilitat molt gran quan passen coses com, per exemple, la mort de Bakary”. Ladan i bona part dels ponents van voler recordar Bakary Diba, el jove senegalès de 34 anys que va morir de fred quan dormia el 14 de gener al ras al Parc de la Ciutadella, a pocs metres del Parlament. La Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya ha denunciat aquest cas com a exemple de la violència institucional que pateixen les persones migrades.“Al final qui s’està encarregant d’aquesta mort és la diàspora africana. No podem parlar de la pau aquí sense entendre els territoris d’on venen aquestes persones i sense incloure les seves veus sense instrumentalitzar-les”, va remarcar Ladan.
Bombo Ndir, activista afro i defensora dels drets humans, va ser una de les ponents de la primera taula | Autoria: PARLAMENT DE CATALUNYA (EVA GUILLAMET)
Bombo Ndir va reclamar que, quan es parli de pau, es tingui en compte les dones. “El Pla de Pau ha de poder enfortir les capacitats organitzatives de les dones migrades aquí, i ha d’obrir un espai de diàleg, visibilitat i representació en els espais de decisió”. L’activista va reclamar més cura comunitària i més inclusió de les dones migrades que pateixen la violència social i institucional, tant en les polítiques de pau, com en les noves lleis, com la llei antiracista. Ndir va reivindicar també que cal impulsar iniciatives que protegeixin la salut del territori per tal de contribuir a la pau de tota la comunitat.
Jean-Bosco Botsho, president d’AFRICAT, va reivindicar la pau africana com a pau restaurativa i va reconèixer el bagatge català en temes de pau, i va demanar treballar en xarxes d’actors catalans i africans. Botsho també va posar en valor els sistemes tradicionals i socials de prevenció de conflictes al continent. «La pau és sempre amb un mateix, amb els altres, amb la natura i en el món de l’espiritual«.
Compromís amb una política pública de pau transversal
En la segona taula es van abordar les relacions Catalunya-Àfrica i el compromís polític amb la futura política pública de pau. Hi van participar cinc representants de cinc grups polítics: Neus Comes, diputada del PSC; Ennatu Domingo, diputada de Junts; Adrià Guevara, secretari de Relacions Internacionals d’ERC; Viviane Ogou, en representació dels Comuns; i Pat Sillah, membre de la CUP. La moderadora va ser Míriam Hatibi, analista de dades i activista antiracista.
Totes les ponents van reforçar el compromís dels grups parlamentaris d’aprovar una política pública de pau amb actuacions transversals, tant d’àmbit català com de política exterior. Van destacar que, per a contribuir a la pau a l’exterior cal també treballar la pau a casa nostra, on encara hi ha moltes violències, com el racisme cap a la comunitat africana i afrodescent.
En la segona taula es van abordar les relacions Catalunya-Àfrica i el compromís polític amb la futura política pública de pau, amb representants dels partits polítics | Autoria PARLAMENT DE CATALUNYA (EVA GUILLAMET)
Alhora, es va apel·lar a revisar les relacions entre Catalunya i el continent africà perquè siguin igualitàries, amb propostes, per exemple, de reconeixement dels danys del colonialisme i del racisme i d’aposta per accions de memòria històrica i de reparació. També es va insistir en la necessitat de garantir la coherència de polítiques en les actuacions de la Generalitat a l’exterior. Tots els grups van destacar la necessitat de garantir la participació política de les persones migrades i les diàspores, inclosa en l’elaboració de la futura política pública de pau.
L’acte va cloure amb unes paraules del president del Parlament, Josep Rull, que va defensar la trajectòria de Catalunya en el foment de la pau i com a país d’acollida.
Més informació
- Vídeo de la III Jornada de Pau del Parlament.
- Intervenció escrita d’Arés Perceval, copresidenta de Lafede.cat
- Galeria de fotos de la jornada (Parlament de Catalunya).