Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
Al setembre de 2023, Lafede.cat i bona part de les seves organitzacions federades van iniciar un procés de revisió interna en clau antiracista, que en aquesta primera fase s’ha centrat en una diagnosi per a identificar els punts forts i les dificultats per incorporar la dimensió antiracista dins de les organitzacions. Entrevistem Karolyna Núñez i Èlia Soler de la cooperativa La Tregua, l’entitat que realitza l’acompanyament en aquest procés, per conèixer quins són els punts més destacats i els reptes per a col·locar l’antiracisme al centre de l’estratègia de les entitats.
Karolyna Núñez i Èlia Soler de La Tregua a l’espai de la cooperativa a Barcelona.
Què significa per a vosaltres incorporar la perspectiva antiracista dins del funcionament de les entitats, en aquest cas de Justícia global?
Nosaltres preferim parlar d’acció o dimensió antiracista i no de perspectiva. Perquè la perspectiva es queda només en un punt de vista, en quelcom molt esporàdic o subjectiu i, per a nosaltres, és limitat. Nosaltres plantegem que hi hagi una acció i una implicació. Un posicionament implica l’acció i revisió constant de les entitats, en aquest cas. No només d’una persona a títol individual, sinó que cal que les entitats puguin qüestionar-se quin tipus d’accions concretes estan duent a terme per garantir l’accés a drets per a tothom i generar equitat dins dels col·lectius i cap a fora. Per arribar a això, cal fer aquest procés de revisió per a veure des d’on fem les coses, com les fem i qui som dins les entitats.
Per què creieu que és necessària aquesta revisió antiracista?
No podem parlar de quelcom transformador sense considerar que hi ha unes desigualtats de base i unes opressions que estan operant constantment i que fan que no tothom pugui participar i exercir els seus drets en plenitud. Mirar cap a una altra banda en això no seria coherent. Si hi ha una part de la població que està bé i tira cap endavant en un camí de transformació, però en paral·lel veu que hi ha una altra part de la població que no ho fa, doncs és difícil pensar que realment aquest treball és transformador. A més, en el cas de les ONG que treballen temes de cooperació, és important conèixer la història de la cooperació internacional i entendre que està íntimament lligada al projecte colonial civilitzatori.
Per fer aquest canvi, la col·laboració de les organitzacions de Justícia global en xarxa amb entitats antiracistes és molt important. Com hauria de ser aquest treball?
Hi ha un exercici que a Lafede.cat s’està fent i que és interessant que és començar a treballar amb les entitats locals, no tant des de la mirada de Nord a Sud global, amb una perspectiva assistencialista, paternalista o de caritat. Aquí ja hi ha molta gent organitzada fent treball de defensa de drets i del territori, dels mateixos països on estan treballant les entitats amb els seus projectes. És una oportunitat perquè es doni un diàleg, no tant un treball unidirecccional. Aquests col·lectius tenen el coneixement del territori, la vivència, i després l’experiència del que es troben quan venen aquí. Les organitzacions tenen un paper important en fer de pont amb aquests col·lectius.
Quins reptes hi ha per a què les organitzacions estableixin vincles més robustos amb els moviments antiracistes?
Primer hem de dir que el moviment antiracista és molt divers, no hi ha un únic grup o col·lectiu que representi l’antiracisme a Barcelona o a Catalunya. Hem vist que les organitzacions, tot i que tenen referents antiracistes teòrics i històrics, no tenen tants referents en el seu entorn més quotidià. El repte seria preguntar-se com es pot establir un treball més regular i més conjunt.
Però abans d’obrir-se a això, cal que les organitzacions comencin per preguntar-se com teixeixen aquestes relacions i com poden arribar a tenir una certa equitat per poder relacionar-se des del reconeixement mutu. És fonamental començar a generar espais de treball conjunt en el dia a dia, més enllà del suport a accions d’incidència o adhesions a campanyes que ja estan duent-se a terme. Les organitzacions s’haurien d’interessar per allò que fan els col·lectius i moviments antiracistes, no esperar que el moviment antiracista vingui als seus espais. Hi ha una desconfiança històrica i aquesta és la manera de que es vagi anivellant la relació.
Esteu acompanyant a les entitats de Lafede.cat en un procés de revisió antiracista, que ara es troba en la fase inicial d’autodiagnosi. Fins ara, quines coses podeu destacar d’aquest procés?
Hem fet una primera recollida de resultats de l’enquesta i encara és aviat per treure resultats definitius, però hi ha algunes coses que ja hem detectat. Com a punts positius, destacaríem l’interès per participar de les entitats i de posar-s’hi en aquest camí descolonitzador i antiracista. També que ja hi ha una mica de camí recorregut a nivell de narrativa, d’incorporació de termes, i de formació en aquestes temàtiques per part d’algunes organitzacions. Com a punts de millora, bastantes entitats expressen la necessitat d’espais de formació més estables, en diversos formats i no voluntaris. També destaquen que cal treballar en les polítiques de selecció i contractació de personal, que deriven en qui són els que composen l’entitat, i els rols que ocupa cadascú a l’entitat. Un altre repte, sobretot en entitats més grans, és que de vegades hi ha diferències entre l’organització a nivell global i la delegació a Catalunya. De vegades processos que engeguen des de l’equip petit, per exemple, per fer una comunicació diferent, es troben amb barreres quan passen a instàncies més globals.
Com es poden treballar tots aquests reptes? Quines són les següents passes a fer?
Fins ara hem estat treballant per dimensions. Per una part, primer, l’organització interna de les entitats i la formació, i per altra, la comunicació i la incidència. Probablement, continuarem fent-ho així, però cal esperar a analitzar tots els resultats de l’enquesta d’autodiagnosi i dels grups focals. La idea és que la formació que fem amb les entitats no sigui un marc teòric general, sino una cosa molt aplicada i concreta en base al que s’ha recollit, perquè sigui útil. Tot això segurament obrirà altres debats i altres processos, i el següent pas serà la generació d’un recurs, una guia. La guia recollirà qüestions que hagin sortit en aquest procés, un glossari general i suggeriments i bones pràctiques perquè altres entitats que no han participat en el procés però tenen les mateixes inquietuds puguin també iniciar aquest camí cap a l’antiracisme. Per tant, animem a les entitats que encara no s’han unit a què s’afegeixin a aquests processos formatius. Ja sabem que toquem de vegades temes difícils que remouen o que generen vergonya, però volem que siguin espais de confiança on poder baixar aquestes barreres i tenir un intercanvi pausat. Aquest sistema colonial ens travessa a totes i, ja que totes hem de fer un treball de deconstrucció, és millor si el podem fer conjuntament.