Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
El Comitè Català d’Ajuda i Emergència s’ha reunit telemàticament el dilluns 6 d’abril a petició de la federació per tal de coordinar la resposta a la crisi del COVID-19. Ha estat la primera reunió amb el nou Conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé.
Reunió telemàtica del Comitè català d’ajuda i emergència del passat 6 d’abril amb el nou conseller Bernat Solé. Foto: Premsa Generalitat.
L’abast global de la pandèmia posa de relleu, com mai abans i d’una manera tràgica, la interdependència global i com les respostes han de ser globals ja que mentre hi hagi casos a qualsevol país, la humanitat sencera està en risc. La resposta per part de la federació ha estat immediata. El dimecres 1 d’abril es va crear el grup de treball d’Acció Humanitària i Emergència amb la participació de nou entitats federades especialitzades en aquest àmbit, amb l’objectiu de fer incidència en les administracions catalanes per tal de coordinar la resposta a la crisi sanitària arreu del món, i es va demanar una reunió d’urgència del Comitè Català d’Ajuda i Emergència de la Generalitat. Aquesta reunió es va realitzar el dilluns 6 d’abril.
La reunió del Comitè Català d’Ajuda i Emergència va comptar amb la presència del Conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé, en el que va ser la primera reunió del nou Conseller amb el sector. El conseller es va comprometre a donar suport a les entitats i amb la consecució del 0,7% en uns pressupostos que estan a punt de ser aprovats pel Parlament. Al Comitè també van participar els principals finançadors públics, el que seria indicatiu de l’interès per donar resposta a la crisi sanitària quan s’estengui als diferents països on es treballa. Van assistir el director general de la cooperació catalana, Manel Vila i la directora de l’ACCD, Carme Gual, la directora de l’Oficina de relacions internacional de la Diputació de Barcelona, Marga Barceló, el director del Fons Català, David Minoves i el director de Justícia Global i cooperació internacional de l’Ajuntament de Barcelona, David Llistar.
Per part de Lafede.cat hi varen assistir 15 entitats federades a més de membres de la Junta, la direcció i l’equip tècnic. Manel Rebordosa, vocal de la Junta, va emfatitzar la necessitat de donar suport a un sector que té expertesa en treballar en situacions extremes com la que estem vivint. Pepa Martínez, directora de Lafede.cat, va recordar el compromís de la federació i les seves entitats en posar-se al servei de les administracions per donar resposta a la crisi sanitària tant a casa nostra com en els països es treballa. En aquesta primera reunió es va compartir informació sobre la situació als diferents països i sobre les les actuacions que s’estan duent a terme per donar resposta a la crisi sanitària. A més de les entitats especialitzades en ajuda humanitària i emergències, que van posar èmfasi en la situació dels camps de refugiats on si no es prenen mesures immediates de prevenció la letalitat del virus pot estendre’s ràpidament entre les persones refugiades que hi viuen, també van ser-hi presents altres organitzacions federades que tot i fer habitualment cooperació. Aquestes veuen ara la necessitat de donar resposta a l’emergència, com és el cas de Gaza, on es tem que el confinament agreujarà encara més la ja de per si difícil situació de la població; de Colòmbia, on el confinament està fent que augmentin els assassinats a persones defensores de drets humans; o d’Hondures, on el confinament està dificultant l’obtenció d’aliments als sectors més vulnerabilitats, per citar alguns exemples.
Totes les parts van acordar mantenir un espai de coordinació permanent a l’espera que es pugui obrir una convocatòria de subvencions del Comitè.
L’emergència a casa nostra
La majoria de les entitats presents al Comitè estan donant resposta a la crisi al nostre país, tal i com la federació està recollint. Moltes d’elles estan fent feina d’educació i d’incidència, així com també d’assistència sanitària, de suport psico-social i d’atenció a sectors vulnerabilitats, com són els infants i joves migrants sols, famílies amb pocs recursos o dones víctima de violència masclista.
D’altra banda, i com en altres moments de crisi, la federació s’ha posat al servei de les administracions per col·laborar-hi i manté contacte amb una gran varietat d’actors socials, des de les principals entitats de segon i tercer grau com la Taula del tercer sector o ECAS, referents d’acció social, a múltiples plataformes ciutadanes .
Així la federació s’ha adherit fins ara:
- al manifest “Sortir de la crisi amb noves perspectives de futur”, que promouen els sindicats majoritaris. El manifest reclama un pla de xoc social d’escala europea que inclogui una fiscalitat justa que impedeixi el dumping social, i “seguir construint relacions globals solidàries i horitzontals, enfortint la cooperació internacional en situació d’emergència i, a més llarg termini, per a la justícia global”.
- al comunicat de la COF-Coordinadora Obrint Fronteres “Per lluitar contra el virus regularització” per demanar mesures urgents de regularització de persones migrades, en la línia del que ha fet el govern portuguès, i per tal de garantir tant els seus drets, com la possibilitat de col·laborar en la resposta a la pandèmia.
- al manifest “Un jubileu del deute i finançament d’emergència per afrontar la crisi sanitària i econòmica del COVID-19”, que ja ha estat signat per 140 organitzacions d’arreu del món i que demana la cancel·lació de tots els pagaments de deute extern que s’han de fer l’any 2020 així com la provisió de finançament addicional d’emergència pels països empobrits que no generi més deute.
Com a membres del Consell Català de Foment de la Pau, la federació, finalment, subscriu el seu comunicat «Repensem la Seguretat». El Consell fa una crida per fer front a la pandèmia del coronavirus COVID-19 des d’una perspectiva humanista,i demana fugir de llenguatges, símbols i metàfores bèl·liques, i reenfocar les polítiques de seguretat i defensa.