Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
A final d’abril acaben les compareixences sobre la LLei de creació del Centre català d’Empresa i Drets Humans i és llavors quan començarà el període d’esmenes en vista a aprovar la llei definitiva el juliol d’aquest mateix any. El grup impulsor d’aquesta iniciativa, format per entitats socials, no es conforma amb l’aprovació de qualsevol Centre, i per això inicia una campanya comunicativa per exigir l’aprovació d’un Centre independent, eficaç, accessible, compromès i valent.
El passat dimarts 11 d’abril, el grup català d’empresa i drets humans de Lafede.cat i la Taula per Colòmbia ha comparegut al Parlament de Catalunya en la recta final de les compareixences de la ponència per a la creació de la Llei del Centre Català d’Empresa i Drets Humans. Les compareixences acaben el 25 d’abril, moment en què s’iniciarà el període d’esmenes. Lina María González, representant del grup, ha presentat esmenes al text inicial després d’escoltar les diverses compareixences dels darrers mesos.
De fet, hi ha hagut un total de 32 compareixences, entre les quals han intervingut sindicats, organitzacions empresarials, diversos càrrecs públics, catedràtics/ques, advocats/des, organitzacions de la societat civil que treballen per la justícia global, així com portaveus de moviments i grups de persones afectades per l’activitat empresarial de les transnacionals a l’exterior.
Suport inequívoc al Centre, però divergències en les seves funcions
En general, totes han mostrat el seu suport a la creació d’un òrgan que vetlli per la garantia dels drets humans tant a dins com fora de Catalunya, tot i que hi ha divergències sobre com s’hauria d’articular, quin abast ha de tenir, o qui ha de formar part dels òrgans de govern, entre altres qüestions.
“Cal crear un Pla Català d’Empreses i Drets Humans, que funcioni com a política paraigua per al Centre i que serveixi de guia per a totes les persones, funcionàries i sectors productius sobre aquest tema sense generar cap mena de dubte sobre els estàndards de drets humans assumits i exigits pel conjunt de la societat catalana”, ha reclamat González en la seva compareixença. També va remarcar que el pla ha de preveure tres blocs: la prevenció, el seguiment de casos i l’avaluació. En aquest cas el grup proposa que el Centre faci la funció de seguiment i avaluació, mentre que la prevenció seria obligació dels organismes encarregats dels processos de formació empresarial i de la promoció d’internacionalització de l’empresa, com per exemple ACCIÓ (que depèn del Departament d’Empresa i Coneixement).
Per a dur a terme això, caldrà una molt bona coordinació entre departaments de la Generalitat, ja que el futur Centre d’Empreses i Drets Humans vetllarà perquè el procés d’internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius, especialment als països més empobrits.
Compareixença, el passat 11 d’abril, de Lina María González, al Parlament amb motiu de la Llei de creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans. Foto: Lafede.cat
Un Centre realment útil per la defensa i promoció dels drets humans
Però per fer-ho possible, González ha remarcat les cinc característiques imprescindibles que ha de tenir el Centre: “Cal que sigui independent dels interessos empresarials; eficaç en el sentit de tenir capacitat real d’actuació en investigació i seguiment de casos; accessible a les comunitats afectades, especialment del sud global; compromès amb la justícia global, i per això ha de dependre del Departament d’Acció Exterior i UE; i valent per fer front a la impunitat corporativa amb relació al compliment dels drets humans”.
En el cas d’aprovar-se, aquest organisme públic suposarà un important avenç en la regulació del sector empresarial en matèria de drets humans i de defensa del medi ambient. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials. A més, augmentarà l’impacte estratègic de la política de cooperació internacional i es convertirà en un exemple de coherència de polítiques públiques, tal com estableix la Llei catalana de Cooperació i la Llei d’Acció Exterior.
Una campanya per reivindicar el Centre que vol la societat civil
La societat civil catalana reclama la creació del Centre, però no li val qualsevol Centre. Com s’ha esmentat, perquè sigui realment útil en la defensa i promoció dels drets humans cal que sigui independent, eficaç, accessible, compromès i valent. Per això, a partir d’aquest dilluns 17 d’abril a les 12 h el grup català d’Empresa i Drets Humans llença una campanya a les xarxes socials. L’objectiu és exigir als diputats responsables del redactat final de la llei —Joan Canadell de JuntsxCat, Ferran Pedret del PSC, Anna Balsera d’ERC, Susana Segovia dels Comuns i Carles Riera de la CUP— que ho facin segons la voluntat de la societat civil. Tota la campanya es podrà seguir per les xarxes i accedir-hi a través de la web alertadh.org.
El Centre compta un ampli suport social
En aprovar-se el Centre, Catalunya esdevindria pionera en la defensa dels Drets Humans a escala internacional, situant-se per davant de les Nacions Unides en el control de les empreses transnacionals. Les entitats de pau, cooperació i drets humans treballen des del 2014 per fer-lo realitat i, de fet, el Parlament de Catalunya ja ha mostrat en diverses ocasions el seu suport amb tres resolucions des del 2016, per unanimitat o majoria absoluta.
La proposta ha estat elaborada pel Grup català d’Empresa i Drets Humans que el formen 20 entitats de Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambdues plataformes d’entitats del tercer sector.
Actualment, més de 8.000 organitzacions socials, sindicats i cooperatives hi donen suport.