Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
La proposta de Llei ha passat el tràmit amb el suport de JuntsxCat, ERC, PSC, Comuns i CUP-CC i l’oposició de Ciutadans i el PP. Aquesta llei situaria Catalunya a l’avantguarda de les Nacions Unides, on s’està treballant per a la creació d’un Tractat Vinculant per al control de l’acció de les transnacionals en relació al compliment dels drets humans. El Parlament ja s’havia posicionat fins a tres cops a favor de la creació d’aquest Centre amb tres resolucions de 2016, 2019 i 2020.
El Ple del Parlament de Catalunya d’aquests dies 7, 8 i 9 d’octubre ha admès a tràmit de la Llei de Creació del Centre d’Empreses i Drets Humans que es va registrar el passat 2 de juliol amb el suport dels grups parlamentaris de Junts per Catalunya, ERC, Socialistes i Units per Avançar, Catalunya en Comú Podem i CUP-Crida Constituent. Aquest divendres 9 d’octubre s’ha rebutjat l’esmena a la totalitat presentada pel PP, que només ha rebut el suport de Ciutadans, gràcies als vots dels mateixos grups que havien registrat la llei (JxCat, ERC, Comuns, PSC i CUP-CC). Ara cal crear una ponència de llei al Parlament, per debatre el text proposat per la societat civil amb els partits polítics i pactar un text definitiu.
En les intervencions de dijous 8 d’octubre, el diputat Ferran Pedret (PSC) ha reconegut “la necessitat de regular l’acció exterior de les empreses per impedir que hi hagi una contradicció de les polítiques públiques en la promoció de la internacionalització de les empreses catalanes”. Per la seva banda, Susanna Segovia (En Comú Podem) ha considerat que “es tracta d’una fita històrica perquè la creació del Centre d’Empresa i Drets Humans és un deure pendent del Govern i del Parlament”. El diputat Carles Riera (CUP-Crida Constituent) ha assenyalat que “la Llei fa referència a totes les empreses que tenen vinculació a l’àmbit català”; és a dir, a totes les empreses que operen a Catalunya i també a l’exterior, i que “no ha de ser només un centre d’estudi, sinó un centre de control, que tingui capacitat inspectora i sancionadora”. Per part d’Esquerra Republicana, Adriana Delgado, ha destacat que la Llei exigeix que “allò que es demana complir a casa nostra en matèria de drets humans, també es demani a altres llocs del món”. Francesc de Dalmases (Junts per Catalunya), ha defensat que “lligar empresa i drets humans és un valor afegit per a l’economia catalana”.
Els únics dos partits que no han donat suport a aquesta iniciativa que prové de la societat civil han estat Ciutadans i el Partit Popular, aludint que o bé primer es necessita un tractat internacional vinculant per aprovar-la a Catalunya, o bé que les empreses catalanes no vulneren els drets humans. Aquesta segona argumentació queda desmentida a la web www.alertadh.org on es recullen casos estudiats de vulneracions de drets humans per part d’empreses transnacionals amb vinculació catalana.
“Lamentem que hi hagi dos grups que es mostrin contraris a la creació del Centre, però continuarem dialogant amb tothom per convèncer-los de la necessitat de tenir eines de control públics davant vulneracions de drets. Aquest Centre situaria Catalunya a l’avantguarda de les Nacions Unides pel que fa al control de les empreses transnacionals. És important que els governs disposin de mecanismes d’investigació, control i sanció sobre les males praxis de les empreses, ja que aquests governs han signat acords internacionals com la Declaració Internacional dels Drets Humans, entre d’altres”, valora Núria Carulla, portaveu del Grup català d’empresa i drets humans i vocal de Lafede.cat.
Aquesta aprovació arriba després d’un llarg procés d’incidència política de la societat civil on el Parlament de Catalunya ha mostrat reiteradament el seu suport a la creació del Centre amb tres resolucions: el 2016, el 2019 i més recentment el 25 de juny d’aquest any (dos d’elles per unanimitat i la tercera per majoria absoluta). Amb l’aprovació d’aquesta Llei, Catalunya passarà a ser pionera en la defensa dels drets humans en el món i en garantir l’actuació responsable de les empreses transnacionals de matriu catalana, tal i com s’està sol·licitant des de Nacions Unides.
Què és i quin objectiu té el Centre?
El Centre Català d’Empreses i Drets Humans serà un organisme públic i independent que retrà comptes a la societat civil, al Parlament i al Govern de la Generalitat. El seu principal objectiu serà el seguiment i avaluació de l’impacte, sobre els drets humans i el medi ambient de comunitats o regions d’altres països, per part d’empreses amb seu a Catalunya i/o que tenen inversions i activitats a Catalunya. L’objectiu del Centre Català és, per tant, controlar l’acció exterior de les empreses transnacionals que operen a altres països i que tenen estrets vincles amb el territori català. Aquesta proposta és pionera al món i segueix les línies de treball de les Nacions Unides on s’està debatent i treballant per a crear un Tractat Vinculant que vagi en la mateixa línia.
Es pretén que aquest Centre tingui la capacitat de rebre queixes i denúncies específiques per tal que col·lectius afectats directament per les empreses puguin adreçar-s’hi, i aquest pugui engegar un procés d’investigació i de diàleg. A més, es proposa que tingui capacitat sancionadora quan les empreses no facilitin tota la informació requerida per l’administració.
El Centre també impulsarà propostes de regulació i disseny de polítiques públiques, per exemple, en els processos de contractació pública. Una de les seves tasques més importants serà la recerca i seguiment dels casos de vulneració dels drets humans, sobretot en països empobrits.
Amb aquesta Llei es preveu que no sigui possible que el Govern contracti a empreses que generen impactes negatius a altres països com és el cas de les empreses del Grup ACS (accionista principal Florentino Pérez), que causen impactes negatius en l’àmbit ambiental, social i econòmic a Guatemala, alhora que també tenen complicitats en zones ocupades a Palestina, entre d’altres.
A la web d’alertadh.org es trobar diferents casos d’empreses transnacionals amb vinculació catalana que vulneren els drets humans allà on treballen.