Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
El temporal de la setmana passada i les seves conseqüències fan palesa la necessitat d’actuar de manera immediata per fer front a l’emergència climàtica. Després del Glòria i de la fallida COP25, el 2020 és un any clau perquè les ONG que treballen per la Justícia global incorporin a la seva agenda el tema amb caràcter d’urgència, i promoguin de manera decidida el canvi de model econòmic, productiu i energètic.
Imatges del Delta de l’Ebre després del temporal Glòria. Foto: Diarimes.
El pas del temporal Glòria pel territori català ha deixat imatges devastadores: des del Delta de l’Ebre, on han quedat afectades unes 3.200 hectàrees de terreny de cultiu d’arròs; fins al desbordament del riu Tordera o el Ter a les comarques gironines; passant la pèrdua de platja al litoral Barcelonès i del Maresme. Aquest és un fenomen extraordinari però els experts apunten que cada cop esdevindrà més freqüent si no s’apliquen mesures immediates. L’augment de la temperatura al Mediterrani intensifica llevantades com les d’aquest dies que s’agreugen amb l’augment del nivell del mar. La urbanització de zones que no haurien d’estar-ho –com les àrees properes als rius o les primeres línies de costa—, que fa temps que denuncies diferents plataformes ecologistes, han suposat morts i greus danys econòmics per a algunes poblacions. Temporals com el Glòria també tenen efectes molt crus, però més invisibles, a les ciutats sobre les persones sense sostre, en risc de pobresa o amenaçades per desnonaments. A Barcelona, on 1.195 persones dormen al carrer segons la Fundació Arrels, l’Ajuntament va haver d’obrir un centre addicional per donar-hi aixopluc. El que hem viscut no és diferent del que es repeteix a tot el planeta, però aquests dies se’ns fa més evident.
Injustícia climàtica global
Totes les dades i informes disponibles confirmen que les persones i països empobrits són els que menys contaminen però són els que patiran de manera més intensa les conseqüències del canvi climàtic. Com diu Oxfam Intermón en un informe específic sobre injustícia climàtica el 10% més ric del planeta és responsable del 50% de les emissions de CO2 associades al consum: «una petita elit contaminant és 60 vegades més responsable de les emissions de CO2 que el 10% més pobre». El relator especial d’ONU sobre la Pobresa extrema i els drets humans, Philip Alston, ha parlat d’un “apartheid climàtic” per explicar els efectes desiguals del canvi climàtic i com aquests agreujaran la pobresa i les desigualtats, i suposaran una greu amenaça per als drets humans.
Oxfam Intermón també recollia en un altre informe que entre el 2008 i el 2017 hi va haver 21,8 milions de persones desplaçades internes de mitjana per causa de fenòmens meteorològics extrems i sobtats. Segons l’ACNUR, el 2050 hi haurà 250 milions de persones desplaçades pels efectes del canvi climàtic. D’altra banda cada vegada són majors les amenaces als activistes en defensa de la terra i els drets ambientals: 122 persones assassinades el 2019, segons Front Line Defenders, un 40% dels assassinats registrats per aquesta organització a tot el món.
Les ONG han estat molt crítiques amb el funcionament i acords de la COP25 que es va celebrar a Madrid a principis de desembre. Abans de la cimera, van demanar nous acords sobre finançament per ajudar als països empobrits i evitar un augment del deute i la pobresa. Però davant el fracàs i la manca de compromís per aplicar mesures clares per frenar l’augment de la temperatura global, van demanar als països del sud global que rebutgessin l’agenda dels «contaminadors», i van advertir que els països rics utilitzarien els mercats de carboni per no reduir les seves emissions i això suposaria «violacions desproporcionades dels drets de les dones, els joves, els pobles indígenes i les comunitats en primera línia». Un més després, al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, celebrat entre el 21 i 24 de gener, organitzacions de drets humans com Amnistia Internacional han tornat a fer una crida a la responsabilitat als líders polítics i econòmics mundials, i a demanar passos endavant clars cap al canvi energètic per deixar enrere els combustibles fòssils, i donar pas a polítiques per a la Justícia global.
A l’Estat espanyol segons l’Observatori de la Sostenibilitat, només 10 empreses van emetre el 25% de les emissions en 2018, i si la llista s’amplia a les 50 multinacionals més contaminants, aquestes són responsables del 34% de les emissions. Entre 1990 i el 2018 Catalunya ha estat, després d’Andalusia, la comunitat més contaminant, diu el mateix observatori. Oxfam Intermón detalla que el 10% de les llars espanyoles més riques superen en 2,3 vegades les emissions del 10% més pobres.
Noves aliances per exigir coherència de polítiques
L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el propi Govern espanyol han declarat l’emergència climàtica. Paral·lelament, les administracions responsables de la cooperació estan posant els Objectius de Desenvolupament Sostenible, coneguts com a ODS, i el medi ambient a l’agenda. L’Ajuntament de Barcelona, que contempla el foment de la justícia ambiental dins el Pla Director 2018-2021, ha inclòs enguany per primera vegada una nova modalitat de subvenció per a projectes de justícia ambiental a la convocatòria de projectes. Destinarà 200.000€ i preveu finançar entre cinc i sis propostes que treballin aquesta temàtica.
Per la seva banda, el Pla Director 2019-2022 del Govern de Catalunya també té per objectiu promoure la sostenibilitat ambiental i la lluita contra el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament està estudiant fer una prova pilot en aquest àmbit després que, el passat desembre, presentés la diagnosi sobre les capacitats del sector de la cooperació catalana en matèria de sostenibilitat, medi ambient i canvi climàtic. Aquesta diagnosi conclou que hi ha possibilitats de trobar sinergies amb el sector ambiental i proposa orientacions per integrar la sostenibilitat ambiental en la política pública de cooperació al desenvolupament.
Des del curs 2018-2019 Lafede.cat també ha incorporat a la seva agenda la Justícia ambiental. Tot i que encara s’està definint l’agenda concreta de treball, la incidència política i l’exigència de coherència entre les polítiques socials, ambientals i internacionals, i la generació de sinèrgies i aliances amb altres actors, i especialment les ONG i col·lectius ecologistes, constitueixen dues de les prioritats.
Entitats de llarg recorregut en ecologisme i canvi climàtic, com Ecologistas en acción o Greenpeace, i moviments més nous com Extinction Rebellion o Fridays 4 Future, reclamen polítiques clares i immediates per evitar que la temperatura global pugi dels 1,5 graus: “És necessari prendre decisions basades en la ciència; la comunitat científica ja ha indicat amb claredat la necessitat de deixar la major part dels combustibles fòssils al subsòl, sense extreure, per tal d’assolir unes reduccions d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que estiguin a l’altura del repte climàtic», diu la crida a la Cimera Social pel Clima, la resposta ciutadana a la COP25. Això passa per un canvi de model productiu i energètic on els beneficis econòmics deixin d’estar al centre per a posar-hi la vida, dels ésser humans, el planeta i les espècies que hi habiten.