Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
El passat dijous 21 de novembre, Lafede.cat va compareixer, per primera vegada, a la Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior del Parlament de Catalunya a petició de les forces parlamentàries. Es tractava de la tercera sessió de treball de la nova legislatura, i la federació va explicar els reptes de la política pública de cooperació catalana en clau de Justícia global. La majoria de l’arc parlamentari va valorar positivament l’expertesa i la feina de les entitats de la federació i van reafirmar el seu compromís amb els acords adquirits en el marc del Pla director actual.
Lafede.cat al Parlament per parlar de política pública de cooperació
El i la copresidents de Lafede.cat, Àlex Guillamón i Arés Perceval, van començar presentant la federació i en nom de qui compareixien. Van recordar que representen a 133 entitats catalanes federades, les quals acompanyen a prop de 6 milions de persones de gairebé 120 països del món, mobilitzant més de 450.000 persones, de les quals 5.000 persones són personal contractat, tant a les seus com a terreny. Unes entitats molt diverses que aporten una gran riquesa i expertesa a la federació i que permeten avançar en objectius, discursos i pràctiques compartides. En les seves intervencions van destacar precisament la riquesa d’aquesta diversitat perquè permet donar resposta a la realitat canviant d’un món cada cop més complex, a casa nostra –com s’ha vist amb la COVID o el DANA– i a l’altra punta del món. Per això van defensar la necessitat de consolidar una política pública de cooperació amb els recursos òptims per situar Catalunya al tauler de joc mundial.
L’assoliment del 0’7% el 2030, la desburocratització dels processos, una cooperació feminista, una política pública de pau, l’estratègia per l’educació global o l’aprovació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, van ser alguns dels temes que es van destacar. La compareixença va pivotar al voltant de les reclamacions del document “60 demandes per a un país compromès amb la Justícia global” i com que el temps era limitat, es va centrar sobretot en vuit punts.
Lafede.cat al Parlament per parlar de política pública de cooperació
1. Consolidar la política pública de cooperació
Àlex Guillamón, en la seva intervenció, va remarcar que cal una política de cooperació catalana consolidada com a part fonamental de la política exterior catalana, per donar resposta als grans reptes globals: “Ens està costant massa recuperar el vol que va quedar truncat per les retallades de 2011 .Per això és tant important l’ampli acord polític i social assolit des de la passada legislatura per al compliment el mandat de Nacions Unides d’assolir el 0,7% el 2030”, va remarcar, el qual, d’entrada, el nou conseller Duch ha fet seu. El copresident va demanar també als grups parlamentaris que modifiquin la Llei de Cooperació catalana per incloure aquest compromís.
A més, Guillamón va parlar del “com”. Per fer seguiment de l’acció de govern en clau de compliment del Pla Director, va demanar de dinamitzar instruments existents com el Consell de Cooperació perquè s’hi puguin organitzar comissions per l’estudi, debat i propostes concertades.
2. No només cooperació, sinó cooperació feminista
Tal i com es recull en el nou Pla Director, cal també, canviar el rumb de la cooperació catalana perquè sigui clarament feminista. I cal fer-ho de forma concertada amb la societat civil, va remarcar la copresidenta, Arés Perceval. “Creiem fermament que la nostra aposta, acció, pràctiques i aliances ha de superar l’actual enfocament de gènere, i ha de garantir la incorporació d’un enfocament interseccional”, i per tant, va dir, “cal que incorpori una agenda ampliada de justícia global, que ha de ser necessàriament pacifista, ecofeminista, antirracista i descolonial”.
En aquest sentit, Lafede.cat està fent passes amb la publicació del document Per una justícia global feminista, tal i com s’explica en aquesta entrevista. I no només en aquest sentit, sinó que en clau interseccional també s’està treballant l’antiracisme i la descolonialitat. Un primer pas ha estat la presentació de la Diagnosi sobre l’antiracisme i la descolonialitat en les entitats de Justícia global que es va presentar el passat 14 de novembre.
3. Per fer cooperació de qualitat, calen recursos
Pel que fa als objectius d’assoliment, Guillamón va demanar un increment pressupostari del 0’07% per l’any 2025, és a dir, un increment mínim de 30 milions d’euros en relació als pressupostos prorrogats del 2024. “Aquest augment del pressupost volem que es destini principalment a l’Agència Catalana de Cooperació, ja que al 2024 no ha rebut cap augment. Volem que continuï sent la unitat gestora que lideri l’AOD catalana, perquè és l’única forma de mantenir el compromís de que, com a mínim, el 50% dels recursos de l’AOD es gestionin a través d’actors no governamentals”, va remarcar el copresident de Lafede.cat.
4. Més recursos, però menys burocràcia
Des del 2017 Lafede.cat treballa per reduir la càrrega administrativa que exigeixen les administracions. “La burocràcia ens ofega”, així de contundent va ser Àlex Guillamón davant els parlamentaris. “Les tècniques de les nostres entitats acaben dedicant més del 50% del temps a gestionar papers, enlloc d’invertir-lo en la qualificació professional i expertesa per a la que han estat cridades”, va recalcar, a més d’afegir que aquesta burocràcia no només afecta a les entitats d’aquí, sinó també a les entitats sòcies del Sud global, que han d’augmentar les hores de tasques administratives en detriment de l’atenció directa a les comunitats, que se suposa que és la finalitat que justifica la cooperació catalana. “En un moment en què tant es reflexiona sobre la descolonització de la cooperació, aquesta és una de les coses que ens fa passar més vergonya”, puntualitza Guillamón.
Una burocràcia que, va destacar, també afecta i perjudica a les pròpies unitats gestores de la cooperació de les administracions públiques.
Lafede.cat al Parlament per parlar de política pública de cooperació
5. Del Fòrum Català per la Pau a la política pública de pau
El 2003 es va aprovar la Llei de foment de la Pau, i des de llavors encara no s’ha desenvolupat una política pública de Pau que Lafede.cat espera que es materialitzi a finals de 2025. “Que es doni llum verda al Fòrum Català per la Pau que ha de servir per elaborar un Pla País de Pau que, de la mateixa manera que fa el Pla Director en polítiques de cooperació, fomenti en la societat catalana l’apropiació de la cultura de pau en relacions quotidianes i en l’acció exterior”, va remarcar Arés Perceval. Per tot això, calen recursos i per això Lafede.cat sol·licita que si destini un mínim del 10% de l’AOD catalana.
Mentrestant, cal començar a impulsar una acció exterior catalana activa en la promoció i construcció de la pau i basada en el diàleg, la mediació i la resolució de conflictes.
6. Desmilitaritzar tots els espais
La copresidenta va recordar que un pas clau en la promoció de la pau és desmilitaritzar les polítiques del govern i els espais públics, i que el 2016 el Parlament va aprovar la resolució 55/XI sobre desmilitarització, però el Govern no fa seguiment del seu compliment. Aquesta resolució demana no finançar projectes de recerca vinculats a la indústria armamentística, prohibir actes d’exaltació militar, i de legitimació de la violència i de les armes en espais civils, i sobretot la presència de l’exèrcit en centres i espais educatius. A més, punt 46 de la resolució més recent (911/XII) demana evitar la presència de cossos policials amb armes, als centres educatius. Una demanda clau de la campanya Desmilitaritzem l’educació.
7. Més Educació global per tenir una societat activa per un món més just
La copresidenta va insistir que, tal i com també recull el Pla director i fa anys que Lafede.cat reclama, cal una Estratègia d’Educació global consensuada amb tots els actors socials, educatius i polítics de Catalunya per proporcionar orientacions i eines per cultivar la mirada crítica de l’alumnat i la societat en general. Perceval, en la seva intervenció, va destacar les dificultats que estan tenint les administracions, com l’ACCD, per a incloure com AOD, moltes activitats d’educació global, de comunicació transformadora o de foment i promoció de la pau, ja que el Comitè d’Ajut al Desenvolupament de l’OCDE té una mirada molt restrictiva al respecte. “Mentre això no es canvia cal trobar una solució concertada, entre les entitats i l’ACCD, per adaptar-hi els projectes”, va recalcar Perceval.
Va parlar també de la importància d’enfortir les àrees i accions de comunicació transformadora de les entitats davant “l’auge dels discursos d’odi i l’extrema dreta”.
Per tot això és important destinar-hi un mínim del 30% dels recursos d’AOD.
8. El Centre d’Empresa i Drets Humans s’ha d’aprovar en aquesta legislatura
Finalment es va posar sobre la taula la necessitat urgent d’aprovar en aquesta legislatura, i sense més dilatacions, el Centre d’empresa i Drets Humans que fa més de 10 anys que reclamen les entitats, i que haurà de vetllar pel compliment dels drets humans en el procés d’internacionalització de les empreses catalanes. “Els demanem que abans no finalitzi aquest període de sessions, registrin la proposta de Llei de creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, reprenent el text treballat que recull els valuosos consensos assolits en l’anterior legislatura”, va acabar sentenciant la copresidenta.
Ampli consens parlamentari per consolidar la política pública de cooperació catalana
Al torn de preguntes, els diputats i diputades d’Esquerra Republicana, els Comuns, Junts per Catalunya i els PSC van mostrar el seu suport a la feina de Lafede.cat i als acords adquirits en la passada legislatura, per consolidar la cooperació catalana a través del Pla Director i de la modificació de la llei de cooperació per incloure l’objectiu del 0’7% el 2030. També es va mostrar el suport a la Llei de foment de la pau. Esquerra va reiterar el seu compromís amb el Centre Català d’Empreses i Drets Humans, mentre que els Comuns també van destacar la necessitat de desburocratització de la cooperació, així com la importància de l’Estratègia d’Educació global.
Per la seva banda, el copresident de Lafede.cat, Àlex Guillamón, en el torn de rèplica, per una banda, va convidar al PP a fer a Catalunya el mateix que fa a les Corts espanyoles, on va votar a favor de la Llei espanyola de cooperació. Per l’altra, va convidar a treballar el nou Pla Director 2027-2030 de forma més concertada i coordinada des d’un inici: “l’actual pla director, en alguns aspectes, no està prou aprofundit. El proper Pla director és una bona oportunitat que no hauríem de perdre per realment deixar de jugar a cooperació i consolidar una política pública de cooperació catalana”.
Més informació