Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
Per primera vegada el Govern de Catalunya atorga a l’Acció Exterior el rang d’un Departament. Lafede.cat ja ha sol·licitat una reunió amb Raül Romeva, nou conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència del Govern de la Generalitat, i espera poder reunir-se en breu amb el nou director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila i la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme Garcia.
Foto: Generalitat de Catalunya
La junta directiva de Lafede.cat saluda al nou conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva i agraeix que de manera tan ràpida s’hagi nomenat als nous directors generals de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, i de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme Garcia, així com que s’hagi ratificat en el càrrec a Marta Macias, actual directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
La presidenta de Lafede.cat, Míriam Acebillo, considera que és urgent reprendre el treball en cooperació, aprofitant que ja es va aprovar un Pla Director que continua essent vigent, així com altres temes d’acció exterior: «El nou Conseller coordinarà la cooperació, però també l’acció exterior, les relacions amb la Unió Europea i la memòria democràtica. En tots aquests àmbits són clau les polítiques de promoció de pau i drets humans i el treball de coherència polítiques, més encara amb una crisi oberta com al de les persones refugiades, i si es vol vincular la imatge de Catalunya a la llibertat, la solidaritat i la justícia global».
El Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2015-2018 obliga la Generalitat a treballar en la coherència de polítiques el que significa, d’una banda, que el desenvolupament humà sostenible, els drets humans i l’equitat de gènere, haurien d’impregnar tota l’activitat de la Generalitat i, de l’altra, que l’acció dels diferents departaments no pot comprometre o entrar en contradicció amb les polítiques de cooperació internacional. El Pla Director obliga també al Govern en matèria pressupostària, de manera que caldrà que incrementi el pressupost destinat a cooperació, de manera sostinguda, amb l’objectiu d’assolir el 0,4% dels ingressos corrents incondicionats el 2018. En concret, per aquest 2016 el compromís és que el pressupost de cooperació s’augmenti, com a mínim en 5 milions d’euros, 10 milions d’euros en l’exercici del 2017 i 10 milions d’euros en l’exercici del 2018.
D’altra banda, Lafede.cat espera que amb la creació del nou govern es pugui reestructurar i dotar de competències a la Subdirecció de Memòria i Pau, per tal de posar de relleu el fet que la ciutadania catalana té un compromís amb la defensa dels drets humans i la promoció de la pau al món, que ve de lluny. L’any 2003 es va aprovar per unanimitat la Llei de Foment de la Pau. Aquell consens polític va dotar a Catalunya d’unes institucions que han contribuït a situar-nos en el món des de la perspectiva de la construcció de la pau i els drets humans, com són el Consell de Foment de la Pau, l’Oficina per la Promoció de la Pau i els Drets Humans i l’Institut Català Internacional per la Pau, que han contribuït a donar suport institucional a iniciatives de construcció de pau de la societat civil catalana. Durant uns anys, Catalunya va estar un país innovador en matèria de construcció de pau a Europa, seguint les passes d’alguns països nòrdics amb una àmplia tradició de compromís amb la pau i la justícia global.
Amb l’inici de la XI legislatura Lafede.cat continuarà amb la seva tasca d’incidència parlamentària a partir del treball que es faci a la Comissió d’Afers Exteriors, Cooperació, Relacions Institucionals i Transparència que s’ha creat avui, al primer ple de la nova legislatura catalana. Tanmateix, durant aquests mesos de Govern en funcions no s’ha deixat de treballar i s’ha fet arribar a tots els grups parlamentaris el document amb les 41 propostes de la Plataforma Pobresa Zero. El resultat més rellevant d’aquesta tasca d’incidència va ser l’audiència amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el passat 11 de novembre. La presidenta Forcadell es va comprometre a debatre les propostes de la campanya. A hores d’ara, s’està treballant perquè tots els partits polítics aprovin de forma unànime una declaració institucional en el ple del Parlament en suport al manifest de la Plataforma Pobresa Zero. Aquesta plataforma, enguany, passarà a denominar-se Plataforma Pobresa Zero – Justícia Global per tal de reflectir, d’una manera més acurada, el compromís de les 3.200 entitats que la conformen amb l’eradicació de les desigualtats arreu.