Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
Els actors de la societat civil que formen part del Consell de Cooperació de Catalunya reclamen al Govern 80 milions d’euros més respecte l’any 2018 per a l’Agència Catalana de Cooperació en el propers quatre anys, fins assolir el 0,5%, a fi de desplegar un programa de polítiques públiques a favor de la Justícia Global, i no baixar-se de l’objectiu final del 0’7%.
Imatge Comissió d’Exteriors
La demanda pressupostària és una de les principals reinvindicacions, junt amb d’altres, que han quedat recollides en un document presentat al Govern el passat dimarts 6 de novembre a la reunió del grup de treball sobre l’elaboració del Pla Director 2019-2022 del Consell de Cooperació. Aquest document ha estat elaborat i consensuat per les tres coordinadores d’ONG, la Coordinadora d’ONGD i altres moviments solidaris de Lleida, la Coordinadora d’ONG solidàries de comarques gironines i Alt Maresme i Lafede.cat, els sindicats CCOO i UGT de Catalunya, el Consell Nacional de la Joventut, els representants del Consell Interuniversitari de Catalunya Antoni Pigrau i Gemma Xarles, i les expertes Lola Badenes i Núria Camps.
El Pla director és l’expressió tècnica principal de la política de la Generalitat en matèria de cooperació al desenvolupament. Enguany s’ha d’aprovar el V Pla Director, pel període 2019-2022. Tot i que la formulació del Pla correspon a la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament, la Llei de cooperació al desenvolupament obliga a l’Administració a dur a terme un procés ampli d’estudi, informació, consulta i participació per a la seva elaboració. És en aquest marc que els agents de la societat civil que formen part del Consell han fet una sèrie de demandes com a sector especialitzat i amb expertesa professional. Les principals són: l‘augment dels fons fins assolir el 0,5% dels recursos propis no condicionats en el període 2019-2022; reforçar la defensa dels drets humans i el foment de la pau amb el manteniment i enfortiment de l’enfocament de gènere i basat en drets humans (EGiBDH), així com la implementació de polítiques de defensa i promoció de la pau; mesures concretes de coherència de polítiques públiques; incloure mecanismes per enfortir i donar suport a la infraestructura del sector de la cooperació i de l’educació per al desenvolupament; definir conjuntament la priorització de països i regions i nous documents de planificació estratègica.
Les velles demandes i els compromisos incomplerts
La societat civil defensa que l’Ajuda Oficial al Desenvolupament s’ha de nodrir de fons públics ja que només serà possible vertebrar una veritable política pública de cooperació i de promoció i defensa de la pau i els drets humans si el Govern disposa d’un pressupost propi, que sigui estable i previsible en el temps, i que li permeti establir plans estratègics a mig i llarg termini.
La Llei de Cooperació de l’any 2001 obligava a assolir el 0’7%, la mítica xifra, l’any 2010 i actualment s’està destinant el 0,15%. En relació al compromís pressupostari, el agents socials demanen al Govern que el V Pla Director de Cooperació de la Generalitat faci una aposta clara i decidida cap a la consecució del 0,7% dels ingressos corrents no condicionats mitjançant els pressupostos de la Generalitat. Segons les estimacions fetes l’increment pressupostari per a l’ACCD en els propers quatre anys seria de 80 milions d’euros en relació al pressupost previst al Pla Anual del 2018. D’aquesta manera, el pressupost de l’ACCD per al 2019 hauria de veure’s incrementat en 15 milions el 2019, en 15 més el 2020, en 25 milions el 2021 i en 25 més el 2022. Això faria possible i factible dedicar el 0,5% dels recursos el 2022 i arribar al 0,7% l’any 2024, catorze anys més tard del que recull la pròpia Llei.
D’altra banda, els agents socials defensen que hi ha un ampli consens en mantenir l’actual enfocament marc de treball, de gènere i basat en drets humans, perquè la defensa dels drets humans i, en concret, dels drets humans de les dones és un fet diferencial de la cooperació catalana dins l’àmbit internacional. Durant aquests darrers anys, les entitats i la pròpia administració han destinat molts recursos per formar-se i empoderar-se dins aquest nou paradigma. El nou Pla Director ha d’implementar l’Agenda 2030 i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible i experts i organitzacions consideren que s’ha de fer de forma complementària i subordinada a l’enfocament de gènere i basat en drets humans.
En relació a la cohèrencia de les polítiques públiques, el document presentat al Consell de cooperació demana complementarietat d’acció de les diferents administracions, i prioritzar algunes accions concretes com la creació d’un Centre d’avaluació i estudi de l’impacte de les empreses que operen a Catalunya, amb nous mecanismes vinculants de supervisió pública, que vetllin per l’obligat compliment i respecte dels drets humans per part de les empreses tant a l’exterior com a Catalunya. Alhora la creació de mecanismes i acions de compra i contractació pública coherents amb els principis i objectius del Pla director que incorporin criteris d’economia social i solidària, i que garanteixin el compliment, vigència i aplicació efectiva dels drets humans. Pel que fa a la definició conjunt de la priorització de països i regions prioritàries el text demana definir i disposar de criteris consensuats per tots els actors de la cooperació catalana.
Actualitzar el sistema de cooperació, millorar els instruments
El 2019 farà 30 anys de la creació de la primera coordinadora d’ONG per al desenvolupament. Des de llavors el treball de cooperació ha canviat molt, i els agents socials volen que el proper Pla director s’adapti als nous temps. És per això que experts i organitzacions proposen incorporar un nou objectiu de foment de la pau i un de més generalista de suport de la Justícia Global, on s’encabria tot allò relacionat amb desplaçaments forçats, suport als moviments de resistència, feministes i de conquesta de drets, la lluita contra el canvi climàtic i la promoció d’alterna alimentària etc.)
Pel que fa a la inclusió de mecanismes per enfortir i donar suport a la infraestructura del sector, els agents socials reclamen que el nou Pla Director contempli mesures concretes de coordinació entre les diferents administracions públiques que fan cooperació (Generalitat, Fons Català de Cooperació, diputacions, consells Comarcals, ajuntaments, Àrea Metropolitana de Barcelona) i que sigui la Direcció general de Cooperació al desenvolupament qui faci la tasca de coordinar les diferents institucions. Es demana un equilibri territorial en la distribució dels recursos en funció de les diferents realitats i capacitats instal·lades al territori, el compromís de repensar els instruments de cooperació, i consolidar i mantenir aquelles convocatòries dissenyades de manera específica per garantir la igualtat i la participació de totes les entitats de cooperació en la política catalana de cooperació. Alhora, el document també exigeix dissenyar instruments plurianuals que permetin treballar amb una lògica de processos a mig i llarg termini, superant el “projectisme” i reduint la burocràcia i procediments que limiten i soterren el potencial transformador de la cooperació i les organitzacions.
Per últim, el document demana nous documents de planificació estratègica en àmbits especialitzats són el d’Educació per al desenvolupament crítica i transformadora, el de Comunicació pel Desenvolupament i el d’Acció Humanitària i d’Emergència.