Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
Aquesta setmana ha arrencat la quinzena legislatura del Parlament de Catalunya. Per aquest motiu, Lafede.cat ha volgut fer un repàs dels principals reptes que haurà d’abordar pel que fa a incidència, durant els pròxims 4 anys, amb l’objectiu que el nou govern desplegui polítiques públiques en favor de la Justícia global.
D’esquerra a dreta, Arés Perceval, Mar Benseny i Àlex Guillamón, copresidenta, vocal i copresident de Lafede.cat al Parlament de Catalunya.
Ahir va arrencar la XV Legislatura del Parlament de Catalunya. Tot i la incertesa de saber si en les pròximes setmanes hi haurà una majoria suficient per investir un nou president de la Generalitat o si caldrà repetir les eleccions a la tardor, l’agenda d’incidència de la federació inclou alguns dels principals reptes que plantejarà al nou govern perquè desplegui polítiques públiques en favor de la Justícia global.
El full de ruta de Lafede.cat està recollit al document de “60 demandes per un país compromès amb la Justícia global” que es va lliurar als diferents partits polítics que es varen presentar a les passades eleccions catalanes del 12 de maig. Quins són, però, els reptes als quals ens enfrontarem en els pròxims anys? Quines seran les principals línies d’incidència de la federació?
Defensa del sector de Justícia global
Ens trobem en un moment preocupant en què l’extrema dreta està entrant de ple en les institucions mercè un discurs que qüestiona frontalment la universalitat dels drets humans i, fins i tot, la necessitat d’estats que garanteixin la justícia social. En aquest marc de regressió de drets cal fer molta pedagogia per explicar millor, amb un llenguatge prou entenedor, quines són les causes estructurals que provoquen les desigualtats, a fi de revertir els seus efectes. Pedagogia necessària també per desmuntar discursos d’odi que venen solucions fàcils i que assenyalen la població migrant com a culpable de tots els mals de la nostra societat: delinqüència, inseguretat, atur i manca de prestacions socials.
En aquest context, és imprescindible fer entendre a les administracions públiques la necessitat de donar suport explícit a la societat civil organitzada que treballa per vertebrar la societat, tant a casa nostra com a la resta del món. Per això, el primer repte és disposar d’arguments sòlids de per què cal que les administracions continuïn donant suport a la tasca de les organitzacions socials. El compromís de Lafede.cat, com a interlocutor de referència per a negociar i implementar polítiques públiques en favor de la Justícia global, és assumir aquest rol de representació del sector i defensar les polítiques de promoció i foment dels drets humans, la pau, la cooperació internacional feminista, l’educació global i la comunicació transformadora.
Incidir i desplegar les polítiques públiques de Justícia global vol dir cogenerar, codefinir, coexecutar i coavaluar, juntament amb les administracions públiques, els diferents àmbits d’acció que integra el paradigma de la Justícia Global. Això significa, en lògica de coherència de polítiques, consolidar la incidència social i política més enllà de l’acció exterior i integrar dins aquesta lògica les polítiques d’educació, feministes, d’igualtat, de pau i de polítiques digitals, entre d’altres. Alhora suposa fer propostes per definir amb més claredat el rol que ha de desenvolupar cada actor públic i social en funció de la seva pròpia expertesa. També repensar els diferents instruments de finançament, així com treballar estretament amb les administracions catalanes per simplificar els procediments administratius i homogeneïtzar processos de les convocatòries.
Per descomptat, cal garantir que hi ha pressupost suficient per dur a terme les propostes provinents des de la societat civil. En aquest sentit, es demanarà tant als grups parlamentaris com al govern que modifiquin la llei de cooperació al desenvolupament del 2001 per incloure el compromís renovat d’assolir el 0,7% dels ingressos corrents no condicionats l’any 2030, incloent-hi la fórmula de càlcul que contempla el Pla director 2023-2026 aprovat al Parlament l’estiu del 2023.
Polítiques de foment de la pau
En relació amb les polítiques de foment i promoció de la pau i la noviolència, la federació treballarà per incloure en la Llei de foment de la pau del 2003 l’obligatorietat de desenvolupar periòdicament un Pla País de Pau, amb la voluntat de concretar una política pública de pau i noviolència, que sigui aprovada pel Parlament, tal com s’ha acordat enguany. Es treballarà perquè aquest Pla País inclogui pressupost, mesures i organismes de gestió i implementació, tant d’àmbit català com internacional. Així mateix, la federació participarà en l’elaboració d’aquest Pla País de Pau per desplegar la Llei de foment de la pau, a través del procés iniciat amb el Fòrum Català per la Pau, i demanarà al futur govern mantenir el compromís polític i econòmic amb els seus dos objectius: l’elaboració d’aquesta política pública de pau i l’enfortiment del moviment català per la pau, responsable històric de la llei, i actiu imprescindible per fer-ne seguiment.
Finalment, Lafede.cat continuarà demanant al nou govern que prengui mesures urgents per exigir a l’Estat d’Israel el respecte als drets humans i el compliment de les resolucions de l’ONU en el conflicte a Palestina. En concret, li demanarà suspendre les relacions entre institucions governamentals, culturals, acadèmiques i esportives catalanes i israelianes, tancar l’oficina d’Acció 10 a Tel-Aviv i donar suport públicament la denúncia de Sud Àfrica a la Cort Internacional de Justícia.
Aposta per polítiques feministes decolonials
En relació amb aquest àmbit la federació desplegarà els principis, l’agenda i les polítiques per una justícia global feminista incloses en el document “Per una justícia global feminista”. Aquest document, que s’ha elaborat des de l’Eix de Feminismes, es va aprovar per unanimitat a la darrera Assemblea general de Lafede.cat. Concretament, la federació demanarà al nou govern la consolidació del Departament d’Igualtat i Feminismes com a estructura essencial de país, clau per a l’avenç de polítiques públiques feministes que garanteixin la coherència entre la política pública interna i la política d’acció exterior.
Així mateix, es demanarà a les administracions el compromís per entendre l’equitat de gènere des d’una perspectiva interseccional, incloent-hi el feminisme decolonial, que tingui en compte totes les opressions que es donen en tots els aspectes de la vida. D’aquesta manera podran apropar-se a la defensa dels drets de les dones i l’erradicació de les violències masclistes considerant la gran diversitat de cosmovisions, cultures i maneres d’entendre l’equitat de gènere als múltiples pobles i cultures presents al món.
Polítiques migratòries en el marc competencial català
Pel que fa a les polítiques migratòries i, en coherència amb l’apartat anterior, Lafede.cat demanarà al nou Govern que consolidi l’estructura del Departament d’Igualtat i Feminismes. L’objectiu és que aquest departament, que és el responsable també de desplegar les polítiques d’antiracisme, migracions i refugi, pugui fer front a aquesta realitat amb tota la força i voluntat política possibles, en funció de les competències que la Generalitat té transferides en aquest camp. En concret, es demanarà mantenir i aprofundir en les polítiques antiracistes, donant seguiment a les mesures i avenços fets en aquest àmbit i, dotar de suport econòmic a les entitats, necessari per dur a terme processos de transformació interna en clau antiracista.
També es farà incidència per tal que el Govern consolidi el suport actiu a organitzacions i persones defensores dels drets humans, i especialment si han d’abandonar els seus països, ja sigui a través del Programa Català de Protecció a Defensors i Defensores com d’altres iniciatives, en coordinació amb la societat civil catalana.
Igualment, es treballarà perquè el Govern garanteixi els drets dels infants i, per tant, també dels infants que migren sols, amb voluntat de convertir Catalunya en un país refugi.
Finalment, es demanarà al Govern que plantegi mesures per al compliment, per part dels ajuntaments, de l’obligació d’empadronar sense domicili fix, així com el desplegament de les mesures pràctiques per fer-la efectiva.
Polítiques en Educació global
En el camp educatiu la federació demanarà a la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament l’aprovació definitiva de l’Estratègia d’Educació Global, i el desplegament de les mesures i els recursos necessàries per a implementar-la. En concret, es demanarà que es prioritzi l’Educació per a la Justícia Global en l’acció de govern i s’hi destini un mínim del 30% del pressupost de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament. El Govern hauria de reclamar al Comitè d’Ajuda al Desenvolupament de l’OCDE la revisió i ajust dels criteris amb què avalua l’Educació global en funció dels nous contextos, necessitats i evolució de les mateixes pràctiques educatives.
Així mateix, es demanarà al Departament d’Educació i a la Direcció General de Cooperació la posada en marxa d’un programa interdepartamental pilot d’Educació global que articuli les accions d’educació transformadora en l’àmbit formal i reforci les aliances entre entitats, docents i centres.
Polítiques econòmiques respectuoses amb els drets humans i el medi ambient
En aquest àmbit la federació treballarà per aprovar de forma diligent la Llei de creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans a fi que sigui una realitat en la primera part de la legislatura, reprenent el text i els valuosos consensos assolits en l’anterior legislatura. El Centre posicionaria a Catalunya al capdavant de les propostes pioneres i innovadores en matèria de defensa dels drets humans al món. El Centre haurà de ser independent del poder corporatiu, eficaç en la seva actuació, accessible per a les comunitats del Sud global afectades, compromès amb la justícia global i amb visió feminista, i valent per evitar la impunitat empresarial, tal com reclama la societat civil.
Acció del Grup de Treball d’Empresa i Drets Humans al Parlament.
Es treballarà també perquè les institucions catalanes donin suport explícit a l’aprovació d’un Tractat Vinculant a Nacions Unides per frenar la impunitat de les transnacionals a escala internacional.
Així mateix, es farà incidència perquè el Govern abandoni els projectes de grans infraestructures, pròpies dels models de desenvolupament caducs basats en l’economia fòssil i especulativa, que comporten grans consums de béns naturals imprescindibles i cada cop més escassos -com l’aigua-, que desnaturalitzen el territori, i suposen la pèrdua d’espais per a usos agrícoles.
Polítiques de digitalització i Intel·ligència Artificial (IA)
La federació continuarà demanant l’aposta pública per una digitalització coherent amb els principis de Justícia global, on les entitats puguin decidir amb total sobirania quines eines volen utilitzar. Per això defensarà el manifest sorgit del “Laboratori de Digitalització”, i elaborat conjuntament amb diverses entitats federades, davant de l’Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament i també de la Secretaria de Polítiques digitals del Departament d’Empresa i Treball. Lafede.cat defensa que la digitalització del sector ha de tenir la mateixa rellevància que la digitalització d’empreses i societat general.
En aquest sentit, es demanaran i impulsaran espais com els diàlegs multisectorials i multidepartamentals proposats des de la Secretaria de Polítiques digitals i l’àrea d’Administració Digital, on inclouen la federació, en tant que representants de la societat civil, en les consultes i definició d’estratègies.
En línia amb tot el treballat, es continuarà insistint a incorporar la visió de drets a la governança de les dades a través dels espais de participació com ara el Comitè d’Ètica de les Dades, la col·laboració amb l’Observatori d’Ètica de la IA de Catalunya i la presentació de recomanacions per l’Administració Pública. En aquests espais, es treballarà també per garantir la transparència i participació de les entitats en els processos de digitalització i governança de la Intel·ligència Artificial, així com en els mecanismes de control i supervisió.