Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
Una altra vegada l’espiral de violència i destrucció ha esclatat al Pròxim Orient i, com sol ser habitual, el poble palestí està patint-ne salvatgement les conseqüències.
El que inicialment va ser l’enèssim capítol de la tensió entre Israel i Hamàs ha derivat en un brutal atac sobre la Franja de Gaza. Si, fruit del bloqueig i setge que pateix habitualment, la situació a Gaza ja té dimensions de càstig col·lectiu, atacar i bombardejar el territori esdevé d’una crueltat profundament intolerable.
El llançament de coets des de la Franja de Gaza sobre territori israelià, amb perill de fer víctimes sobre la població civil, és una acció condemnable i que allunya la solució al conflicte. Però que ningú s’equivoqui, les xifres de mort i destrucció evidencien, de forma clara i innegable, la brutal actuació de l’exèrcit israelià: segons xifres de la UNRWA de 28 de juliol, 1.067 palestins –en un 70%, civils- morts (dels quals, un 30% infants), 6.223 ferits i 170.461 desplaçats. Pel cantó israelià, segons xifres de B’Tselem del mateix dia, 45 morts (43 dels quals, soldats).
Que hospitals, escoles i espais habilitats i gestionats per Nacions Unides per acollir els desplaçats hagin rebut també els impactes dels bombardejos demostren un nul respecte cap al dret internacional humanitari i una absoluta indiferència cap al patiment del poble palestí. Però si constatar això ja és prou dolorós, encara ho és més adonar-se de la passivitat, quan no directa complicitat, de la comunitat internacional davant d’aquesta situació.
Sens dubte, ara, és absolutament urgent aconseguir l’establiment d’un alto el foc. Cal que totes les persones, organitzacions, governs i organismes internacionals es comprometin activament en fer-la possible. Aquest conflicte només té solució política i permetre la continuïtat de la violència només afegirà més mort, patiment, dolor i destrucció. Una aturada que ha de permetre també les tasques humanitàries ara severament perjudicades o impedides.
Però, immediatament després, cal gestionar un conflicte que duu massa dècades inabordat i que la comunitat internacional, bé per complicitat o bé per desgana, ha deixat podrir.
La solució, ja fa temps que ho denunciem, és cada cop més difícil: la idea de dos estats lliures, un israelià i un de palestí, viables i convivint pacíficament sembla cada cop més llunyana. Des de l’acord de partició de les Nacions Unides de 1947, el govern israelià ha treballat els darrers anys de forma clara i evident per a fer-lo inviable: ocupant i annexionant territoris palestins, posant assentaments en el poc territori palestí que queda, dificultant la vida diària de palestins amb el mur i el control de fronteres, boicotejant el ritme econòmic, bombardejant sempre que ho ha considerat necessari, etc. I davant de tot això, la comunitat internacional, amb els Estats Units al capdavant però també la Unió Europea, no han exercit cap funció crítica, correctiva i de control a un Estat que van ajudar a crear.
A Israel, el pes d’un discurs militarista envaeix cada cop més la política i la societat. Les forces polítiques més intransigents, van creixent i tenen major influència en el parlament i el govern que abans. En canvi, les persones i organitzacions favorables al diàleg i la pau perden pes i queden cada cop més arraconades i, darrerament, pateixen persecució legal i social.
A Palestina, la fràgil unió política entre Al Fatah i Hamàs, afegides a la desesperació i frustració de la població davant tants anys d’ocupació i manca de perspectiva, dibuixen un escenari inquietant.
Però, encara que una solució justa i pacífica al conflicte sembli ara molt difícil, és ben clar que apostar per la violència i la vulneració dels drets humans segur que l’allunya. Tot conflicte pot ser revertit en la seva dinàmica de violència i degeneració. I tant a Israel com a Palestina hi ha persones i col·lectius organitzats que lluiten per un futur de dignitat, justícia, respecte als drets humans i construcció de pau. No podem donar-ho per perdut.
Cal aturar la dinàmica de violència, posar fi a l’ocupació del territori palestí, donar suports als actors de pau, crear espais de diàleg social dins de cada país i entre els dos països i fomentar àmbits de negociació diplomàtica que abordin els factors del conflicte, amb la voluntat de trobar una solució justa i satisfactòria que impedeixi nous vessaments de sang en el futur.
Les persones i organitzacions compromeses amb la pau i els drets humans, ens hi hem d’implicar: campanyes de solidaritat, accions de boicot contra l’ocupació israeliana, denúncies de les violacions dels drets humans, afavorir marcs de diàlegs i solidaritat amb els actors de pau palestins i israelians, etc. Podem fer molt. I hem de fer molt més encara.
És responsabilitat dels estats i els organismes internacionals multilaterals afrontar seriosament la situació i treballar incansablement per trobar una solució pacífica i justa al conflicte. La comunitat internacional no pot tolerar que un Estat que va crear a través de les Nacions Unides incompleixi sistemàticament les normes que emanen d’aquest organisme. La dimissió dels estats i la comunitat internacional en la superació d’aquest conflicte és una greu irresponsabilitat quan no complicitat amb una situació intolerable.
Les persones i organitzacions compromeses amb la pau i els drets humans hem de pressionar als Estats i els organismes internacionals per tal que no dimiteixin de la seva responsabilitat.
Mobilitzem-nos per la fi de la violència i l’ocupació.
Fem possible la pau i el respecte als drets humans.
També, a Palestina i Israel.
Barcelona, 30 de juliol de 2014
Organitzacions signants del Manifest
Associació Amics de la UNESCO de Girona
Associació Catalana d’Esperanto
Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs
Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme
Dones x Dones
Federació ACAPS – Solidaritat amb els sahrauis
Federació Catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament (la Fede.cat)
FundiPau (Fundació per la Pau)
Grup d’Educació per la Pau
Institut de Drets Humans de Catalunya
Moviment per la Pau (MPDL-Catalunya)
Plataforma per la Pau Lloret de Mar
Servei Civil Internacional de Catalunya
SIOF (Objecció Fiscal a la Despesa Militar)
Universitat Internacional de la Pau
Per a adhesions d’ONG i col·lectius adreceu-vos a: FundiPau info@fundipau.org