Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
Amb el decret d’estat d’alarma i les recomanacions de confinament a casa l’activitat laboral, comercial i econòmica ha canviat per complet, i tamb la de les organitzacions socials. La majoria d’entitats federades s’han vist obligades a cancel·lar les seves activitats de cara al públic però continuen amb la seva feina.
Coronavirus. Madrid 2020. Foto: Olmo Calvo
[ ACTUALITZACIÓ, dimecres 8 d’abril de 2020 ]
El passat dissabte 14 de març, el govern espanyol decretava l’estat d’alarma, recollit a l’article 116 de la Constitució i desenvolupat a la llei orgànica 4/1981 d’estat d’alarma, excepció i setge. Això significa que l’executiu pot regular i limitar la circulació de persones i vehicles; confiscar tota mena de béns temporalment; intervenir i ocupar indústries, explotacions i locals, menys els domicilis privats; limitar l’ús de serveis i del consum de productes, i donar les ordres necessàries per assegurar l’abastiment de serveis i necessitats bàsiques.
Davant d’aquesta emergència sanitària global, que tindrà conseqüències socials i econòmiques, què diuen i com responen les entitats federades?
Les entitats sanitaries a disposició de les autoritats
Medicusmundi, associació especialitzada en el dret a la salut, analitza la situació i tira una llança a favor dels sistemes públics de salut: “Les respostes eficients i adequades de la salut pública a una epidèmia descansen en uns sistemes d’atenció de la salut forts. Per contra, en molts llocs del món, els sistemes de salut són vulnerables i fins i tot poden convertir-se en focus de propagació de noves infeccions”. Per això, diuen, “és absolutament necessari que els governs nacionals comparteixin responsabilitats mitjançant la cooperació financera i tècnica per tal de protegir les persones i enfortir la preparació i la resposta en matèria de salut pública als països i entorns on hi ha més risc d’infecció. En el seu comunicat de resposta al Covid-19 demanen als governs: reforçar el sistema de salut; enfortir la cooperació entre països i amb organitzacions internacionals; complir amb els compromisos en materia de salut i reducció de pobresa; i treballar la salut de manera interseccional. A més, es posa a disposició de les autoritats per a col·laborar en la gestió de la pandèmia.
Qui també ha ofert ajuda i material davant aquesta crisi, és Farmamundi, una altra de les ONG federades amb llarga experiència en gestió d’emergències i salut global. Farmamundi va activar el seu protocol d’emergències al febrer i ha fet més de 40 subministraments d’equips de protecció individual a diverses entitats socials i actors humanitaris de l’Estat. En total ha repartit nou tones de material per a personal sanitari i distribuïdores que subministren a farmàcies i hospitals. Farmamundi prepara a més un curs d’atenció socio-Sanitària en COVID-19 per a personal d’entitats socials, ha obert un un canal de consultes per a professionals, i està elaborant materials sobre el coronavirus.
Acció contra la fam s’ha posat a disposició del govern per donar suport psicològic telefònic i online a persones en risc d’exclusió, així com per fer transferències de diners a famílies en situació precària. També ha fet una donació de material a l’hospital d’Igualada. I Metges de món, per la seva banda, posa a disposició de la població materials online, com una entrevista al seu coordinador de salut mental, Ricardo Angora, que dona consells per gestionar les emocions durant aquests dies de confinament. També ho fa Irídia, que ha publicat una guia de recomanacions per la cura i el benestar en temps de confinaments: ”Aquest virus ens parla de mirar-nos cap a dins, d’obrir l’espai a reflexions de fons sobre quin model de societat volem, sobre les nostres prioritats, sobre establir relacions de col·laboració i cooperació versus el galopant individualisme en el que ens hem anat forjant”, ens recorden.
Creu Roja ha apel·lat al seu voluntariat a mobilitzar-se aquests dies per poder assistir a les persones més vulnerables, unes 45.000 a tot Catalunya, segons l’organització d’ajuda humanitària. Per l’altra banda, i amb el mateix objectiu de protecció, fa una crida a la ciutadania a seguir les instruccions de les autoritats sanitàries i a “protegir les persones grans, amb malaltia crònica o fragilitat davant de l’exposició del COVID-19”.
Save the Children acompanya a joves migrants i, per primera vegada, tota l’organització recaptarà fons per els programes a l’Estat espanyol on acompanya a famílies en risc d’exclusió a través del programa «Al teu costat».
Aplaudiments als sanitaris a l’Hospital Universari Fundación Jiménez Díaz, Madrid 2020. Foto: Olmo Calvo
Reclamació de mesures socials davant la crisi
Algunes de les entitats federades, com ODG, l’Observatori DESC, Centre Irídia, Institut de Drets Humans de Catalunya o Entrepobles, s’han sumat o han donat suport a la iniciativa de diverses organitzacions i col·lectius per reclamar un Pla de Xoc social davant les conseqüències socials i econòmiques que acompanyen la crisi sanitària. L’ODG, per la seva banda, ha fet un comunicat propi: “ens preocupa també que el finançament de la proposta política pugui recaure, una vegada més, en la ciutadania a través de deute públic. És per això, que creiem que el sector privat hauria d’estar sotmès al públic sense compensació econòmica -i no al revés”. També organitza activitats pròpies online per entendre la situació com el cicle de Webinars.
Save the children, denuncia el perill que pot suposar aquesta crisi per a les famílies més vulnerables, especialment per als infants d’aquestes, i demana al govern que ampli i asseguri la cobertura de l’alimentació i que es busquin alternatives al “menjar ràpid”. També ha desplegat el programa “A tu lado”. Qui també reclama al Ministeri de Sanitat i al govern de la comunitat de Madrid que replantegi el repartiment de “menjar ràpid” és l’ONG Justícia Alimentària.
Oxfam Intermón, per la seva part, a publicat un informe amb recomanacions concretes al Govern de l’Estat perquè la crisi del COVID-19 no agreugi les desigualtats.
Covid-19, un perill per als drets humans
Des d’entitats com Amnistia Internacional recorden, via comunicat, que les restriccions imposades per combatre la pandèmia “no poden comportar riscos pels drets humans”. L’organització s’hi fixa especialment en totes les persones en situació especialment vulnerable: persones en situació administrativa irregular; els menors estrangers sense referents; les persones que es troben en Centres d’Internament d’estrangers (CIE); les persones sense llar; les que tenen dificultats per pagar el lloguer o la hipoteca; qui té dificultats d’accés a alimentació. Amnistia ha publicat també un seguit de recomanacions per als estats europeus .
Una preocupació important de totes les organitzacions de drets humans és la violència masclista. El Govern ha informat que el nombre de trucades al servei confidencial d’atenció a dones en situació de violència masclista ha augmentat més d’un 30% durant el confinament. Les entitats federades especialitzades, com la Plataforma unitària contra les violències de gènere o Hèlia dones, fan especial èmfasi en difondre el telèfon gratuït i confidencial (900900120) i la web de la Generalitat. Hèlia Dones, junt amb altres entitats, han demanant al Govern mesures de suport específiques per a les entitats que ofereixen serveis d’atenció a les dones en situació de violència. També en clau de gènere, des de Cooperacció promouen les xarxes de solidaritat entre dones i la generació d’alternatives i difonen iniciatives com les caixes de resistència per a dones migrants cuidadores.
Al CIE de Barcelona s’ha aconseguit una petita victòria gràcies a la pressió social : La policia nacional va alliberar els interns després de la pressió de Tanquem el CIE, SOS Racisme, Centre Irídia i Migrastudium. També ho havia demanat la Comissió espanyola d’ajuda al refugiat (CEAR). Cristianisme i Justícia, com a membre de la Xarxa jesuïta amb els migrants, havia fet seu el comunicat d’aquesta xarxa on demanava mesures específiques. També les reclamava SOS Racisme en el seu primer primer comunicat. Denunciava la paralització dels tràmits d’estrangeria i els controls per perfil ètnic que s’estan produint aquests dies. L’entitat ha constatat més tard que «l’actual estat d’alarma multiplica el racisme institucional i les restriccions de drets ja existents, en tant que hi ha menys control, més por i poc escrutini ciutadà», i demana que s’activin mecanismes interns d’avaluació i control de la feina policial i s’investiguin els abusos. L’entitat també s’ha adherit al pla de xoc social contra el racisme.
CCAR-CEAR demana al Govern espanyol que, igual que ha fet el govern portuguès i recomana el Consell d’Europa, s’obri un període de regularització extraordinària per garantir els drets de les persones estrangeres a Espanya, i recull signatures on line.
Diverses entitats també han posat l’atenció en la situació dins els centre penitenciaris, com Justícia i Pau, o el Centre Irídia, juntament amb altres organitzacions estatals. Totes reclamen mesures penitenciaries excepcionals.
Persones refugiades a la frontera greco-turca. Foto: AJ+ (https://twitter.com/ajplus/status/1233394014478573573)
Sense oblidar les conseqüències als països del Sud
Oxfam Intermón avalua l’iimpacte del coronavirus a 65 països i ha demanat que es mobilitzin prop de 160.000 milions de dòlars en ajuda i cancel·lació immediata del deute extern per finançar un pla global de salut pública i resposta d’emergència destinat a prevenir la mort de milions de persones com a resultat de la crisi del coronavirus COVID-19.
Oxfam també mira cap als camps de persones refugiades a Grècia i alerta d’una “devastadora crisi” si el Covid-19 hi arriba i reclama una evacuació d’immediat. També ho reclama l’Alt comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR), Filippo Grandi, que demana mesures urgents per descongestionar l’alta densitat als camps de refugiats de les illes gregues. Save the children denuncia la situació als camps que hi ha arreu del món: 70 milions de persones són desplaçades, refugiades o sol·licitants d’asil, 12 de les quals són nens i nenes. ACNUR demana amb urgència 33 milions de dòlars per impulsar activitats de preparació, prevenció i resposta per abordar les necessitats immediates de salut pública.
ONG com Alianza por la Solidaritat, World Visión o Acció contra la fam, alerten que l’afectació d’aquesta epidèmia pot ser més greu a alguns països empobrits per uns sistemes de salut febles i manca d’accés a l’aigua. Segons l’OMS i Unicef, 3.000 milions de persones al món no disponen d’instal·lacions per tal de rentar-se les mans amb aigua i sabó a casa seva, una de les principals recomanacions de les autoritats sanitàries per fer front al Coronavirus. Acció contra la fam alerta que la mortalitat podria ser més gran en aquest països: “serà complicat saber el número exacte de contagis pel virus, però suposem que la taxa de mortalitat serà més alta que a Europa i la Xina”.
A Alianza por la Solidaritat també els preocupa especialment les persones que viuen en sota ocupació perquè “tenen poca sobirania per a posar en marxa respostes integrats per fer front a la pandèmia”. La UNRWA, l’Agència de l’ONU per als refugiats de Palestina, està repartint material sanitari casa per casa.
Sonrisas de Bombay ja reorienta les seves activitats i projectes a la Índia: ha posat a disposició de les institucions les seves infrastructures, reparteix béns de primera necessitat i ofereix informació oficial.
Crítiques a la visibilitat dels militars
El Centre Delàs ha emès un comunicat on critica la presència de l’Unitat Militar d’Emergències (UME) a Barcelona per adequar la Fira: ”L’UME només compta amb una reduïda assignació específica dins el pressupost del Ministeri de Defensa, que el 2018 va ser de 31 milions (un 0,32% dels 10.200 milions de despesa de Defensa), fet pel qual aquestes actuacions semblen més respondre a un rentat de cara i a una manera de legitimar les forces militars”.
Fundipau, per la seva banda destaca en el seu comunicat que «davant d’una amenaça global ni la política de defensa, ni la despesa militar, ni cap arma hi han pogut fer res» i que «construir una cultura de pau i enfortir els drets humans i la justícia global és una necessitat de primer ordre per a viure en un món més just, equilibrat i segur». Respecte al llenguatge bèl·lic que s’està utilitzant per part dels responsables polítics per fer front a la Covid-19 adverteixen del perill que comporta: «el llenguatge bèl·lic emprat no és només una qüestió d’estil, o formal, que pot agradar més o menys, sinó que amaga una qüestió de fons, una forma de pensar i de fer. És una mentalitat, que tenim tan enganxada a la pell, que ens passa inadvertida, com si no pogués ser d’una altra manera«, diu Antoni Soler, president de l’entitat en un article al Diari Ara. L’entitat promou els hashtags #ConfinamentenPau i #DesprésdelVirus per difondre continguts de cultura de pau i reflexions sobre la necessitat d’n canvi de sistema després del confinament.
molt bé, us felicito!
endavant!