Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
Aquest dissabte 23 d’abril se celebra la diada de Sant Jordi. Amb la tradició a la mà, l’equip de Lafede.cat es proposa fer-vos recomanacions de lectures per grans i petits que ajudin a entendre o qüestionar el món i treballar per la Justícia global.
Il·lustració: Joan Turu
La proposta de la Pepa: «Si esto es
un hombre», de Primo Levi.
Muchnik Editores
«Fa dues setmanes vaig acabar de llegir aquest clàssic que recull el testimoni colpidor en primera persona de l’experiència de Primo Levi al camp de concentració d’Auschwitz, a on va ser deportat al 1944. Les seves paraules són un testimoni per mai oblidar el terror. Avui, tan a prop d’aberracions que tanquen fronteres i de discursos racistes i xenòfobs, Levi ens ajuda a recordar que això pot repetir-se, i que mai hem de baixar la guàrdia front a l’obediència cega i la indiferència: «meditar sobre el que va passar és obligació de tots. (…) Els monstres existeixen, però són massa pocs per ser realment perillosos; més perillosos són els homes comuns i corrents (…) llestos a creure i a obeir sense discutir».»
x
La proposta de la Marina: «Persépolis», de Marjane Sartrapi
NORMA Editorial. Colección Nómadas
«Aquest còmic ofereix un relat autobiogràfic sobre la infància de Marjane Sartrapi, una de les artistes iranianes de referència. Des de la fi del regnat del Sha de Pèrsia fins a la que esdevindrà la nova república islámica, Marjane explica la història del seu país, la situació política i social que va viure el seu poble durant tots aquests anys. És un llibre carregat d’imaginació, sensibilitat, ple de realisme, crítica i també d’ironia que esdevé una denuncia del fanatisme religiós i de la repressió dels fonamentalistes contra la dona iraniana. Després de viure una època a Europa, la protagonista torna a l’Iran a estudiar belles arts i ens detalla com ha d’acostumar-se de nou a les condicions de vida sota el règim xiïta dels ayatolà.»
x
La proposta de la Laura: “No somos refugiados”, d’Agus Morales
Editorial Círculo de Tiza
«Agus Morales, periodista freelance amb deu anys de trajectòria escrivint sobre la guerra i refugiats, ens presenta els orígens, els i les protagonistes, el context, les rutes i els destins de totes aquelles persones que ha conegut arreu i que s’han vist obligades a fugir de casa seva. Així, coneixem la vivència dels refugiats sirians o afgans amb la seva perillosa travessia cap a Occident o la situació dels centreamericans que travessen Mèxic, entre d’altres. Recomano molt «No somos refugiados» perquè considero que és necessari comprendre un conflicte narrat des de la persona que ho viu i pateix. Morales t’omple d’històries per conèixer i reflexionar sobre el món que vivim.»
x
La proposta de Joseba: «Masculinidades y feminismo», de Jokin Azpiazu
Virus editorial
«És un llibre acabat de sortir del forn! Les seves pàgines ens plantegen la pregunta, des d’una visió feminista: què hem de fer amb la masculinitat: reformar-la, transformar-la o abolir-la? Recomano el llibre per aprofundir en les relacions de poder desiguals, on els homes seguim monopolitzant la llum de l’escenari, un escenari d’on hauríem de baixar.»
x
x
x
La proposta de la Isa: «El meu amic extraterrestre», de Rocio Bonilla
Editorial B
eascoa
«Les meves filles em mantenen en contacte amb la literatura a base d’heroïnes, monstres, porquets voladors i zebres viatgeres. A la darrera edició de Món Llibre, ens hem emocionat veient als autors dibuixant en directe, i hem descobert «El meu amic extraterrestre», una petita història amb una gran il·lustració, on Rocio Bonilla posa el seu gra de sorra per fer lectors crítics. Amb humor i tendresa, els hi dóna força per a fer-se preguntes i construir-se un criteri propi. Imprescindible per a navegar en aquest món tant canviant!»
La proposta de la Isabel: «10 cuentos 10 sonrisas«, de diversos autors
Sonrisas de Bombay
«Hi havia una vegada un llibre de contes infantils molt especial. Un llibre creat per celebrar els 10 anys de treball de la Fundació Sonrisas de Bombay amb les comunitats més desafavorides dels slums, els barris de barraques de la zona d’Andheri East de la metròpoli índia. En les seves pàgines trobareu 10 històries escrites pels guanyadors del primer concurs de contes que va organitzar la fundació, i per amics que han donat suport al nostre treball durant aquests anys. Les il·lustracions són de l’Òscar Julve.»
x
x
La proposta de la Georgina: «El dia que la Saïda va arribar», de Susana Gómez i Sonja Wimmer
Editorial Takatuka
«D’acord, ho confesso, des de fa alguns anys el que més llegeixo son contes infantils. Un o dos cada nit, però tinc la sort que m’encanten els contes il·lustrats ja des d’abans de ser mare. Un dels últims que ha arribat a casa va ser recomanació de la llibretera de la Fabre i va ser amor a primera lectura (el vaig llegir allà mateix, a la llibreria). El conte explica la història de la Saïda, que arriba des del Marroc, i la d’una nena que es fa amiga seva i que busca incansablement les paraules perdudes de la Saïda. A través de la màgia de les paraules, juntes descobreixen allò en el que s’assemblen i allò que les fa diferents. El conte tracta sobre la diversitat cultural, però ho fa des de la mirada senzilla i lúcida dels infants, una mirada que no entén de fronteres.»
La proposta del Dani: «El sueño del Celta», de Mario Vargas Llosa
Editorial Alfaguara
«He escollit aquell llibre perquè em va impactar la impunitat amb què Occident actua arreu del món des de fa anys. Situat en un escenari de fa més de 100 anys, malauradament encara avui és de rabiosa actualitat. La història narra la vida de Roger Casement, un diplomàtic irlandès que fou un dels primers europeus en denunciar les brutalitats del colonialisme. És un relat històric que ens mostra la crueltat del colonialisme belga al Congo, així com del britànic a l’Amazònia peruana. amb aquests fets queda palès com els europeus, en nom del «comerç, la civilització i el cristianisme», varen cometre els actes més bàrbars i inhumans que mai ens poguéssim imaginar. D’aquella pols vénen aquests fangs…».
x
x
La proposta de l’Anna: «La quarta paret», de Sorj Chalandun
Edicions de 1984
«On és la frontera entre la ficció i la realitat? Què separa la guerra de la pau? Aquestes preguntes són les que et fa «La quarta paret», un llibre que no puc parar de recomanar. El periodista francès Sorj Chalandon, adopta personatges per explicar la seva pròpia experiència i què ha suposat per ell ser corresponsal de guerra. El llibre ens transporta a Beirut (Líban) el 1982, en ple conflicte, i ens parla de com de difícil és esgarrapar dues hores de pau a la guerra. Aconseguirà Georges el repte de Sam de representar Antígona a la capital libanesa amb actors i actrius representatius de les diferents faccions del conflicte? La quarta paret és aquella que separa el públic de l’escenari on passen coses. És aquella que ens separa a nosaltres de la crueltat de les guerres i ens permet ser espectadores passives».
La proposta de l’Alba: «Utopías Artísticas de la Revuelta», de Julia Ramirez
Ediciones Cátedra
«Amb aquesta obra es pretén narrar accions concretes on la utopia s’utilitza com a referent en l’organització i acció política. L’autora aporta una interpretació de l’acció política a través del simbolisme i l’anàlisi estètic i mostra el terreny entremig entre la pràctica comunitària, la creativitat plàstica i l’activisme polític. Ideal per deixar volar la imaginació, aprendre d’allò passat i caminar cap a la utopia.»