Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
El 26 de juny de 2014, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides va aprovar la creació d’un Grup de Treball Intergovernamental- GTI que treballés un futur Tractat de Nacions Unides sobre empreses transnacionals. Un acord històric votat per 20 països però impulsat des de baix per més de 600 organitzacions i moviments socials de tot el planeta. Durant aquesta setmana i i coincidint amb la primera reunió d’aquest Grup, la Campanya internacional «Stop a la Impunitat de les Transnacionals» organitza diferents mobilitzacions a Ginebra. Des de Catalunya, Lafede.cat i la Taula Catalana per Colòmbia s’han sumat al treball de seguiment de casos de vulneració de drets humans per part d’empreses transnacionals, amb la denúncia d’un primer cas a la ciutat colombiana de Buenaventura.
La pesca tradicional a Buenaventura també s’ha vist afectada pels megaprojectes. Foto: Javier Sulé
La internacionalització de l’economia catalana i els impactes de les empreses catalanes a l’exterior és un dels eixos centrals del treball d’incidència política de Lafede.cat. Coincidint amb la celebració del primer aniversari de la creació d’aquest Grup de Treball Intergovernamental a nivell internacional, Lafede.cat i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia van organitzar diferents activitats per presentar i acompanyar una delegació de la ciutat colombiana de Buenaventura. Els membres d’aquesta delegació van posar veu i rostre a les dades contingudes a l’Informe «Setge a les comunitats. Els impactes d’una empresa catalana, Grup TCB, a Buenaventura, Colòmbia», elaborat pels investigadors Tomàs Gisbert, Maria Jesús Pinto i Xavi Sulé. Representants de l’església, la política i les comunitats afectades de Buenaventura van explicar com els plans de desenvolupament econòmic i urbanístic per a la ciutat portuària estaven generant situacions de violència, amb la participació, directa o indirecta, d’empreses catalanes, i van ser determinants per obtenir alguns resultats positius ben concrets.
D’entrada, l’informe ha tingut ressò a diferents mitjans de comunicació que han publicat algunes de les dades més rellevants de l’informe. Així Directa i Crític destaquen alguns dels impactes negatius, socials i econòmics, de la terminal portuària que construeix a Buenaventura Grup Marítim TCB-Terminal de Contenidors de Barcelona amb suport financer del Banc Mundial i com, des que van començar les obres i només a l’àrea afectada per la terminal, hi ha hagut 46 assassinats. Tant Directa com Crític han posat també l’accent en la participació d’una altra empresa catalana, la consultora Esteyco, responsable de la planificació urbanística de la zona i on participen diferents ex càrrecs de l’Ajuntament de Barcelona vinculats al PSC com l’ex alcalde Jordi Hereu. Els periodistes destaquen que no s’ha fet cap tipus de consulta a les comunitats afectades i les paraules del bisbe Héctor Epalza, que considera que la proposta urbanística presenta un «desconeixement total» de la realitat social i econòmica de la zona. L’ex alcalde Hereu va ser interpel·lat al respecte en una sessió de la UPEC. Al programa Solidaris de Catalunya Ràdio, el senador colombià Alexander López -que va ser entrevistat juntament al bisbe Héctor Epalza-, va denunciar que «les instal·lacions portuàries tenen total la infraestructura i els subministraments, mentre al costat es viu un escenari de guerra i barbàrie».
L’informe, a més, es va presentar a la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació del Parlament de Catalunya amb la participació del bisbe de Buenaventura Héctor Epalza i del senador colombià Alexander López, i no només es va descriure la situació de Buenaventura sinó que es van fer una sèrie de recomanacions per al seguiment del cas. L’empresa TCB havia estat requerida a participar, però va excusar la seva participació. Finalment el PSC va insistir en la necessitat que l’empresa TCB comparegués de manera obligatòria, el PP va proposar que el Parlament fes un seguiment regular del cas, i tots els partits van mostrar-se a favor de crear un Observatori per al seguiment del comportament de les empreses catalanes amb inversions a l’exterior.
En relació a les empreses objecte de denúncia, cal destacar que TCB, malgrat no haver accedit a celebrar una reunió prèvia, va enviar al seu director de comunicació Miguel Ramos el 27 de juny a les Jornades «Quina marca Barcelona? Inversions catalanes a l’exterior: el cas de Buenaventura», i que aquest va gestionar ràpidament una reunió amb directius de l’empresa dos dies després. La trobada va tenir lloc a la seu de l’empresa al port de Barcelona amb Juan Manuel Murcia, Business Unit Director, i Miguel A. Duro, director de Vendes i Màrqueting. En aquesta reunió, on van participar les lideresses comunitàries de Buenaventura Leyla Andrea Arroyo i Rocío del Pilar Segura, els directius es van comprometre a obrir una via de comunicació directa amb les comunitats i a obrir algun espai de diàleg amb tots els actors implicats. Per part de la Consultora Esteyco, s’han ofert també a tramitar una reunió amb Findeter, l’organisme semiestatal de Colòmbia que els va contractar per fer el pla urbanístic de Buenaventura.
Lafede.cat i la Taula Catalana per Colòmbia valoren molt positivament tots aquests resultats i faran seguiment dels diferents compromisos polítics i empresarials, a més de compartir-los amb la resta d’organitzacions de la Campanya «Stop a la Impunitat de les Transnacionals» a Ginebra, on es presentaran propostes concretes per disposar d’instruments jurídicament vinculants sobre empreses transnacionals i drets humans.
———————————————————————————–
Més informació:
Vídeo de la compareixença a la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació 26 de juny de 2015 del Parlament de Catalunya
Vídeos de les Jornades «Quina marca Barcelona? Inversions catalanes a l’exterior: el cas de Buenaventura»
Divendres 26 de juny
Dissabte 27 de juny