Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.
El passat mes d’abril una delegació catalana formada per representants d’organitzacions de la societat civil i d’institucions catalanes va visitar Buenaventura, ciutat portuària de Colòmbia amb uns alarmants índexs de pobresa, violència i vulneració dels drets humans. El vicepresident de Lafede.cat, Tono Albareda, va formar part de la delegació per tal de conèixer de primera mà les denúncies contra una empresa catalana.
Fotografies de Javier Sulé – Cases precàries molt a prop dels contenidors del port.
El procés d’internacionalització de l’economia, a través d’inversions i deslocalitzacions, ha tingut sovint impactes negatius a les mateixes regions on moltes ONG portaven a terme els seus projectes. És per això que Lafede.cat té, entre els seus objectius, fer seguiment de l’acció de les empreses catalanes a l’exterior, després de molts anys recollint les denúncies d’organitzacions i comunitats de diferents països empobrits. Primer va treballar amb els diferents partits polítics perquè a la Llei d’Acció exterior hi hagués una vinculació explícita de la internacionalització de l’economia amb la defensa i el respecte dels drets humans, i ara treballa, amb la Taula Catalana per la pau i els drets Humans a Colòmbia, per documentar casos concrets i desenvolupar eines i mecanismes que permetin garantir una internacionalització responsable. El seguiment de l’acció de l’empresa TCBuen, filial de l’empresa catalana TCB, a la ciutat de Buenaventura s’emmarca dins aquesta línia de treball.
Buenaventura és una ciutat de 400.000 habitants amb el 90% de la població afrocolombiana i el 80% en situació de pobresa. Segons el registre de víctimes del Govern colombià, a Buenaventura, es comptabilitzen un total de 192.898 persones víctimes de diferents tipus de violència. Oficialment hi ha 170.106 víctimes de desplaçament forçat, de les quals un 53% són dones, 10.590 persones assassinades, de les quals el 45% van ser de dones, i 1.739 desaparicions forçoses, el 47% de dones. Ara fa un any, el juny de 2015, la Taula per Colombia va presentar al Parlament el seu estudi, «Setge a les comunitats. Els impactes d’una empresa catalana, Grup TCB, a Buenaventura, Colòmbia». Una delegació de representants de l’església, la política i les comunitats de Buenaventura van explicar als grups parlamentaris com els plans de desenvolupament econòmic i urbanístic estaven generant situacions de molta violència a la ciutat, amb la participació, directa o indirecta, d’empreses catalanes, i van convidar les organitzacions i partits catalans a verificar-les sobre el terreny.
Finalment, una delegació catalana va visitar Colòmbia entre el 27 d’abril i el 3 de maig. Aquesta delegació estava formada per Tono Albareda, vicepresident de Lafede.cat; Michela Albarello, presidenta de la Taula per Colòmbia i directora de la Fundació Pau i Solidaritat de Comissions Obreres; Tica Font, directora de l’Institut Català Internacional per la Pau; Julián Artacho, representant a Colòmbia de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament; Joan Maria Soler, vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona; i Josep Maria Fisa, representant de l’arquebisbe de Barcelona i de Justícia i Pau. Malgrat que, en el seu moment, tots els partits de la cambra van comprometre’s a fer seguiment de l’actuació i l’impacte de l’empresa TCB, només Gabriela Serra, parlamentària de les CUP, va viatjar amb la delegació.
Les «víctimes del desenvolupament» demanen acompanyament internacional
La visita de la delegació va coincidir amb una Audiència Pública de la Comissió de Drets Humans del Senat de de Colòmbia, que va tenir lloc a la Universitat del Valle de Buenaventura, sota el títol: «Víctimes del Desenvolupament i estat de coses inconstitucional». La presidenta de la Comissió de Drets Humans del Senat, Sofia Gavira, va assenyalar que a Buenaventura «conviuen la riquesa més absoluta amb la misèria absoluta», i Alexander López, vicepresident del Senat, va denunciar que els beneficis de les empreses no repercuteixen de cap manera a les comunitats que van fundar la ciutat. També va condemnar l’actitud del vicepresident del Govern colombià Vargas Lleras qui, en aquell precís moment, inaugurava una nova fase de construcció de la Terminal de Contenidors de l’empresa TCBuen. Todd Howland, director de l’Oficina de l’Alt Representant de NNUU per als Drets Humans, va referir-se a Buenaventura com un terrible exemple de violació sistemàtica als drets humans de la població i va remarcar que els respecte als drets humans havia de prioritzar-se per sobre dels guanys econòmics.
Representants d’organitzacions socials i de les comunitats afrocolombianes i indígenes que habiten els barris de Buenaventura van denunciar les violacions dels drets humans que pateixen -assassinats, agressions, amenaces, desplaçaments, degradació dels habitatges, impactes mediambientals- i les van vincular directament a la instal·lació i ampliació dels megaprojectes al port de la ciutat. Van denunciar també la inacció i manca de resposta estatal a les seves demandes: «donat que la violència és legal perquè les empreses són legals, no som víctimes de la violència sinó del desenvolupament», van dir, i van reclamar amb especial insistència que s’implementés el dret constitucional a la consulta prèvia contemplat a la Constitució. Sis-centes persones, la majoria veïns i veïnes de Buenaventura, van assistir a l’Audiència, així com autoritats locals i departamentals. El Senat va fer un reconeixement pòstum als 12 joves del barri Punta del Este assassinats per grups paramilitars l’any 2005 i les seves mares i familiars van reivindicar els drets a la veritat, la justícia i la reparació.
La delegació va reunir-se amb un ampli ventall de representants de la societat civil de Buenaventura. Així, es van entrevistar amb membres del Comité Inteorganizacional de Buenaventura que inclou entitats i col·lectius de caire veïnal, sindical i religiós -com ara la Pastoral Afrocolombiana, el Colectivo Juvenil Transformando Mentes, el Proceso de Comunidades Negras o les Juntas de Acción Comunal de diferents barris-, que van explicar-los les seves estratègies de resistència davant la violència que pretén expulsar-los de les seves terres guanyades al mar. També amb representants dels sindicats portuaris i del sindicat de treballadors de TCBuen, creat recentment, que van exposar les seves precàries condicions laborals. Així mateix, van sentir les portaveus de la Red Mariposas de Alas Nuevas de Buenaventura i de la Casa de la Mujer de Bogotà, que els van presentar el seu informe «La redistribució i el reconeixement per a les dones de Buenaventura, un imperatiu ètic inajornable», que els va permetre radiografiar la situació de les dones a la ciutat. Tots els actors socials van insistir en la importància de l’acompanyament internacional per posar alguns tipus de fre a la violència, i per incidir sobre les empreses en la necessitat de consultar les comunitats.
La delegació catalana va visitar en llanxa els esteros més propers al centre de la ciutat i l’estero de l’Aguacate, on està instal·lada l’empresa TCBuen. També els barris de Isla de la Paz, primer barri «guanyat al mar», el barri de la Inmaculada que limita amb l’empresa TCBuen, el carrers on es troba situat l’espai humanitari de Puente Nayero i el barri de San José i va comprovar de primera mà l’estat d’abandonament que pateixen
La visió de l’empresa i el debat sobre la consulta prèvia
Els delegats i delegades catalanes van escoltar també les veus de les institucions locals i l’empresa TCBuen. Tot i que van intentar entrevistar-se amb l’alcalde, no va ser possible. Alguns dels regidors del Concejo Distrital van reconèixer que moltes comunitats de Buenaventura no se sentien «identificades» amb la proposta de Màster Pla realitzat per l’empresa Esteyco, amb un equip de consultors liderat des de Catalunya, i que concreta el Pla d’Ordenament Territorial de la ciutat.
Jesús Hernando, Personero de Buenaventura, figura similar a la del Síndic de Greuges, va confirmar la situació d’abandonament històric per part de l’Estat, de la ciutat portuària, i el nul benefici per a les comunitats de la riquesa que s’extreu. També va confirmar que tot i que durant els últims dos anys els índexs de criminalitat han baixat, la situació de violència continua les desaparicions forçoses han augmentat, encara que no existeixi un registre oficial.
El Grup TCB–Terminal de Contenidors de Barcelona és l’accionista majoritari de l’empresa TCBuen -Terminal de Contenidors de Buenaventura- amb el 60% de les accions. Recentment, la companyia holandesa APM Terminals del Grup Maerks ha comprat la majoria d’accions del Grup TCB. Aquest procés de compra es va tancar just unes poques setmanes abans que la Interpol llancés una ordre de recerca i captura contra el que era l’accionista majoritari del Grup TCB, Ángel Pérez-Maura. La Fiscalia de Guatemala acusa Pérez-Maura de greus delictes de corrupció per aconseguir el contracte públic de la Terminal de Contenidors Quetzal (TCQ). Ángel Pérez-Maura va ser també, fins uns dies abans de la visita de la delegació, el president de la Junta Directiva de TCBuen.
A Buenaventura els directius de l’empresa TCBuen van defensar que complien la normativa colombiana en tots els aspectes, pagaven tots els impostos que corresponien i generaven al voltant de 800 llocs de treball, 400 directes i un nombre similar d’indirectes. Miguel Ruiz, el gerent, va negar que la construcció de la terminal o de la seva ampliació generessin cap desplaçament de població, exceptuant el de 33 famílies que van ser traslladades de manera pactada i legal, i va delegar en el Govern colombià la responsabilitat d’assegurar el benestar de la població de Buenaventura.
En relació a la consulta prèvia a la població, una de les principals reivindicacions de les organitzacions de la societat civil, els directius de l’empresa van dir que no estaven obligats a fer-la. El Bisbe de Buenaventura, Héctor Epalza, i el director de la Pastoral Social de la Diócesis, John Reina, van responsabilitzar, per al seva part, al Govern de que no s’hagués fet cap consulta ja que, per interès econòmic, van dir als empresaris «que allà no existia cap comunitat». La Corte Constitucional havia reconegut el dret de les comunitats negres a ser consultades i havia demanat informació al Ministeri de l’Interior i a l’Alcaldia al respecte.
Inversió catalana sense víctimes: cap a una internacionalització responsable
A Bogotà, la delegació va mantenir trobades amb responsables del Centre de Memòria Històrica, de NNUU i de la comunitat internacional per interessar-se pel desenvolupament del procés de pau i les converses a L’Havana entre el govern colombià i les Farc. Paradoxalment, diferents actors van assenyalar que la fi del conflicte no només no milloraría la situació de Buenaventura sinó que fins i tot el podria agreujar, en augmentar, entre d’altres causes, el volum de negocis nacionals i internacionals a la zona. .
La delegació treballa ara en l’elaboració d’un informe de recomanacions que presentarà al Parlament el proper 3 de juny, en el marc de la «I Jornada de treball sobre Empreses transnacionals i Drets Humans» que estan organitzant Lafede.cat, la Taula Catalana per la pau i els drets Humans a Colòmbia i la PlataformaPobresa Zero. La jornada compatarà amb la presència d’experts internacionals en el tema.
Més informació:
Reportatge publicat a Catalunya Plural de Blanca Blay (en català)