Sota el títol «FentiPensant Justícia Global. Mirades per a la transformació global», Lafede.cat presenta una campanya sobre el concepte de Justícia Global. Des que la federació comencés a denominar-se «Federació d’Organitzacions per a la Justícia Global» va assumir el compromís d’aprofundir en el concepte i de donar eines a les entitats per apropar-lo a la ciutadania.
El «primer nosaltres» que van fer servir alguns polítics com argument per retallar els pressupostos de cooperació internacional, fins a fer-los pràcticament desaparèixer, va ser un cop dur per a les entitats. Malgrat moltes portaven anys parlant de globalització i actuant i treballant amb visió global, el concepte «ONG» s’associava quasi exclusivament al treball a països empobrits, i l’imaginari d’un món dividit en un Nord ric i Sud pobre s’havia convertit en un obstacle per fer visibles les interdependències globals. Aprofitant el procés de fusió interfederativa, les entitats de Lafede.cat van decidir fer un pas endavant per trencar amb aquestes lógiques i el setembre de 2014 la «Federació Catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament» va a passar a denominar-se «Lafede.cat-Organitzacions per a la Justícia Global».
Conscients que es tractava d’un procés de canvi i construcció col·lectiva, la Junta directiva va liderar un primer grup de treball que va elaborar el document «Treballar per la justícia global en un món global», un decàleg de criteris per orientar el treball quotidià de les entitats, i la pròpia Federació, en la consecució d’aquesta justícia global. El document es va aprovar en assemblea així com l’encàrrec de continuar treballant per facilitar la comprensió i la difusió del concepte de justícia global, i de fer-ho en dues línies: aterrant-ho a través de la feina concreta i diària de les organitzacions federades, i fent-ho servir per generar pensament crític i intervenir als debats socials i polítics d’actualitat. Amb aquests objectius es va organitzar el I Cicle de Justícia Global. La primera sessió es va celebrar el març de 2016, una conferència d’Ahmed Galai, representant de la Lliga Tunisiana pels Drets Humans, entitat que va rebre el Premi Nobel de la Pau el 2015, i la segona el setembre, un debat sobre com incorporar als debats polítics catalans l’enfocament de justícia global. Per al mes de desembre s’està preparant una trobada internacional per reflexionar i teixir aliances amb organitzacions i moviments socials europeus i del sud de la Mediterrània.
FentiPensant la complexitat
La campanya té com a principal objectiu que les organitzacions federades facin servir els materials per generar debats al si de les seves pròpies entitats, i per elaborar els seus propis materials de difusió. Inclou un vídeo (Diàlegs) i cinc articles teòrics d’experts acadèmics (A fons). Al vídeo, membres de diferents entitats federades expressen, des de la seva tasca diària, què és per a ells i elles la justícia global, i proposa un mapa de conceptes col·lectiu a partir de les diverses aportacions.
Quant als articles teòrics són de dos tipus: uns plantegen aproximacions a la justícia global genèriques (béns comuns globals, imaginaris sobre el món global, drets globals), i altres se centren en els temes prioritzats al pla de treball de Lafede.cat: les persones refugiades i la mobilitat humana, el feminisme i la justícia climàtica.
La campanya es presentarà a la propera Assemblea que tindrà lloc el 29 de novembre i té la voluntat d’incorporar progressivament nous materials.
De l’article de Daniel Innerarity: Des del punt de vista del que podem amb tota propietat anomenar els béns públics comuns de la humanitat, la sobirania és un pas previ a la concertació per resoldre els principals problemes que ens afecten, per a la majoria dels quals no té sentit una política aïllada, unilateral.
De l’article de Vanessa Andreotti: Un relat únic és quelcom naturalitzat i normalitzat a les nostres vides a través d’institucions com els mitjans de comunicació i l’escolarització i a través de les relacions socials en el sentit més ampli. Quan els relats únics impregnen amb el seu llenguatge els marcs d’un imaginari, comencen a determinar què és possible pensar, de què es pot parlar, què és real i què és ideal. Tracen una línia que fa que les altres opcions esdevinguin invisibles, il·legibles, inintel·ligibles.
De l’article de Santiago Alba Rico: Si podem dir que s’ha globalitzat la injustícia és perquè la humanitat de tothom –de tothom alhora– està amenaçada per un sistema mundial que és econòmicament capitalista, políticament postil·lustrat, tecnològicament posthumà i ecològicament destructiu.
De l’article d’Alicia Puleo: El menyspreu dels valors de la cura, relegats a l’esfera feminitzada de l’espai domèstic és un dels factors que condueixen a la humanitat a una cursa suïcida d’enfrontaments bèl·lics i desenvolupament insostenible.
De l’article de Javier de Lucas: La nostra mirada sobre el fet migratori, dominada per una perspectiva instrumental, unilateral, sectorial i curtterminista de les migracions com a fenomen laboral/econòmic que cal amansir per al nostre benefici, no accepta la realitat: la construeix al nostre gust, a través de les categories jurídiques que serveixen als objectius de les nostres polítiques migratòries, que la majoria de les vegades no estan dictades pel veritable interès nacional.