Lafede.cat, elaborat per l’eix de migracions i antiracisme, publica un comunicat per denunciar l’acord entre Junts i PSOE per a la transferència de polítiques migratòries. Des de la societat civil catalana i les entitats expertes en matèria migratòria veiem en preocupació un acord que enlloc de ser l’oportunitat de posar els drets humans al centre, torna a posar el focus en la securització de les fronteres i la criminalització de la migració.
Marcha por la dignidad (2015). Foto: Laura Ortiz
El passat 4 de març, PSOE i Junts registraven conjuntament una proposta de llei orgànica de delegació de competències en matèria d’immigració a la Generalitat de Catalunya. Tal com han pactat totes dues formacions, si la proposta finalitza el tràmit parlamentari i entra en vigor, el govern català, dins dels límits legals i normatives reglamentàries estatals, tindrà potestat per:
- Desplegar el cos de Mossos d’Esquadra en fronteres com ports i aeroports, en coordinació amb la Guàrdia Civil i Policia Nacional;
- Executar la competència sancionadora en devolucions i propostes de resolució d’expulsions de persones residents a Catalunya;
- Gestionar íntegrament, i de conformitat amb la normativa estatal vigent, els centres d’internament d’estrangers (CIE);
- Determinar els perfils i contingents de treballadors/ores contractades en origen;
- Assumir, a través de Mossos d’Esquadra, la “prevenció, persecució, protecció i assistència” a víctimes de tràfic d’éssers humans;
- Fer de finestreta única al territori català, expedint autoritzacions d’estada de llarga durada, de residència temporal i el document d’identitat per als estrangers (NIE), així com vetllar pel compliment de les polítiques lingüístiques.
El llistat que contempla l’acord és clarament una declaració d’intencions: les competències que s’han negociat i pactat tenen a veure gairebé únicament amb el règim sancionador: controlar, criminalitzar i expulsar. I, per fer-ho, es preveu l’increment de més de 1.800 efectius policials.
Davant d’aquesta proposta, les organitzacions per a la Justícia Global de Catalunya veiem amb preocupació el contingut d’un acord que aborda la qüestió migratòria des d’una perspectiva securitària i que criminalitza la migració, adoptant els marcs de l’ultradreta en matèria de política migratòria, i que en cap cas planteja desplegar una proposta de model d’acollida català que posi al centre el respecte als drets humans com a pilar fonamental. Les organitzacions i col·lectius que defensem els drets de les persones migrants i refugiades reivindiquem que, si es fa efectiu el traspàs de competències, aquest hauria de ser una oportunitat per revertir una gestió nefasta de les migracions, i perquè els drets humans siguin el fonament de les noves polítiques d’acollida catalanes. A més, denunciem que ara mateix la Generalitat ja té algunes competències en acollida i que, per tant, ja podria estar treballant en algunes demandes concretes de la societat civil.
A Catalunya hi ha un moviment ampli en defensa dels drets de les persones migrants i refugiades, amb un compromís ferm en l’acollida i la protecció de les persones que fugen de conflictes i situacions de vulnerabilitat. Així es va demostrar amb la manifestació Volem Acollir, única a europa i que va reunir milers de persones per exigir polítiques migratòries respectuoses amb els drets humans. La riquesa i diversitat d’aquest moviment es reflecteix en la diversitat de plataformes i col·lectius existents com Stop Mare Mortum, la Coordinadora Obrim Fronteres, Tanquem els CIES, el Sindicat de Manters i Regularització Ja!, que lluiten per vies legals i segures, el dret al padró sense domicili fix, el tancament dels CIEs, canvis legislatius que garanteixin igualtat de drets i oportunitats o combaten el racisme estructural, així com nombroses entitats de Lafede.cat que treballen en origen, trànsit i acollida.
Per tot això, reclamem al govern català que actuï en tots els àmbits en què ja té competències i que mostri la seva voluntat política per adoptar polítiques migratòries i d’acollida basades en el respecte als drets humans.
- Cercar mesures per tancar el Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona i adoptar vies alternatives, tal i com va aprovar el Parlament de Catalunya el 2 de juliol del 2015.
- Promoure que els municipis garanteixin i facilitin l’empadronament sense domicili fix, com una condició fonamental per facilitar l’exercici dels drets de les persones que emigren a Catalunya, en especial, l’accés als serveis de salut bàsics, escolarització i serveis d’atenció social.
- Garantir els drets dels infants que migren sols, agilitzant els tràmits de tutela i assegurant la sol·licitud del corresponent permís de residència i treball en l’última etapa de tutela. Així com els drets del jovent extutelat, per a que surti del sistema de protecció amb permís de residència i treball, amb una alternativa residencial segura i amb acompanyament a l’emancipació.
- Incrementar l’accés a la formació de les persones migrants per promoure la seva autonomia personal i empoderament i, molt especialment, en matèria de drets laborals, a fi de garantir l’accés dels treballadors/es estrangers sense autorització administrativa al coneixement dels seus drets i la manera com exercir-los, així com en matèria lingüística amb una política per estendre la formació del català que simplifiqui el procés d’inscripció i oferti més places públiques.
- Garantir la continuïtat dels processos de transformació antiracista oberts a l’administració pública. Aquesta tasca no pot quedar en l’oblit, cal assegurar-se que l’administració sigui un reflex real d’una societat diversa i no discriminatòria.
- Dotar de recursos a la societat civil organitzada perquè pugui dur a terme processos de transformació interna en clau antiracista. Sense aquest suport, serà impossible garantir que la lluita contra el racisme i la discriminació sigui efectiva en tots els àmbits de la societat.
- Fer efectiva l’aprovació del règim sancionador de la Llei 19/2020, pendent des de fa més de dos anys, així com la promulgació de la Llei contra el racisme en totes les seves formes i expressions. Aquestes lleis són crucials per poder combatre l’odi i la discriminació des de la base, establint un marc legal clar que respongui als problemes de racisme que pateixen moltes persones.
- Incidir en el pla espanyol d’implementació del Pacte Europeu de Migracions i Asil per garantir que la materialització d’aquestes polítiques no agreuja ni vulnera els drets fonamentals de les persones que migren.