La societat civil catalana aconsegueix un gran acord polític per promoure una proposta legislativa pionera al món que situaria Catalunya al capdavant de la defensa dels drets humans. El Centre pretén controlar l’acció exterior de les empreses transnacionals que operen a altres països i que tenen estrets vincles amb el territori català.
El Grup de Treball d’Empresa i Drets Humans de Lafede.cat i la Taula per Colòmbia, amb els grups parlamentaris de Junts per Catalunya, ERC, PSC, En Comú Podem i la CUP.
Aquest dijous 2 de juliol al matí, s’ha registrat al Parlament de Catalunya la Proposta de Llei per a la creació del Centre Català d’Empreses i Drets Humans, amb el suport dels grups parlamentaris de Junts per Catalunya, ERC, Socialistes i Units per Avançar, Catalunya en Comú Podem i CUP-Crida Constituent. La proposta ha estat elaborada pel Grup de Treball d’Empresa i Drets Humans que formen Lafede.cat i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia i més de 15 entitats. Aquest mateixa setmana també s’ha fet pública la web alertadh.org que recull casos d’empreses transnacionals amb vinculació catalana que vulneren els drets humans allí on treballen, como el cas d’Iberpotash al Bages, o del casos Castor, Renace i Oxec del grupo ACS (Florentino Pérez) .
A la roda de premsa, Mónica Vargas, portaveu del Grup d’entitats impulsores i membre del Transnational Institute (TNI), ha manifestat: ‘Aquesta iniciativa legislativa és històrica per avançar cap a la regulació del sector empresarial al respecte dels drets humans y la defensa del medi ambient, i per vetllar perquè el procés d’internacionalització de la economia catalana no generi impactes negatius, sobretot en els països més empobrits’. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials.
L’objectiu del Centre Català és l’avaluació de l’impacte exterior sobre els drets humans, la promoció de la pau i el desenvolupament sostenible, de les operacions de les empreses amb seu a Catalunya i/o que tenen inversions i activitats a Catalunya. Per això, el punt de partida del grup de treball era vetllar perquè Catalunya sigui referent en la defensa dels drets humans i, en aquest sentit, Marco Aparicio, també portaveu del Grup i president de l’Observatori DESC ha remarcat: ‘el que farà realment referent el Centre és la capacitat de rebre queixes i denúncies específiques. És a dir, que col·lectius afectats directament per les empreses puguin adreçar-se al Centre i aquest pugui engegar un procés d’investigació i de diàleg. A més, proposem que tingui capacitat sancionadora quan les empreses no facilitin tota la informació requerida per l’administració’.
El Parlament de Catalunya ja ha mostrat reiteradament el seu suport a la creació d’aquest Centre amb tres resolucions: el 2016, el 2019 i més recentment el 25 de juny d’aquest any (dos d’elles per unanimitat i la tercera per majoria absoluta). Amb aquest Centre, Catalunya seria pionera en la defensa dels drets humans en el món i en garantir l’actuació responsable de les empreses transnacionals de matriu catalana, tal i com s’està sol·licitant des de Nacions Unides.
Registre de la proposta de llei.
Anys de treball per a la regulació del sector empresarial
La societat civil (en particular els moviments, organitzacions socials, sindicats i comunitats afectades), alguns/es parlamentaris/es i Parlaments estan liderant els esforços per regular l’activitat de les empreses transnacionals. Amb la Proposta de Llei presentada avui el Parlament se suma al conjunt d’iniciatives presentades al Parlament Europeu i l’Assemblea General francesa.
El Parlament Europeu ha emès un mínim de deu resolucions de suport al procés del Tractat Vinculant de les Nacions Unides sobre empreses transnacionals i drets humans, actualment en procés de negociació. La Comissió Europea (CE), encara que al llarg de la seva història ha estat menys ambiciosa a nivell polític, ja comença a situar-se en la mateixa línia. A l’abril de 2020, el Comissari Europeu de Justícia va anunciar el compromís de la CE d’introduir normes més exigents per a les empreses europees en la seva actuació exterior. A França existeix una Llei sobre el deure de vigilància de les cases matrius i empreses contractistes des de 2017 i existeixen processos i tendències similars actualment en procés de debat a Alemanya, Suïssa i l’Estat espanyol.
En l’àmbit català, la primera denúncia feta al Parlament va ser el 2015, quan una delegació de la ciutat colombiana de Buenaventura va comparèixer davant la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació per explicar la situació d’una ciutat portuària amb el 90% de la població afrocolombiana que pateix, des de fa anys, una greu crisi humanitària denunciada per diferents organismes nacionals i internacionals de drets humans.
En què consisteix la proposta del Centre?
El Centre serà un organisme públic i independent que retrà comptes a la societat civil, al Parlament i al Govern de la Generalitat. El seu principal objectiu serà el seguiment i avaluació de l’impacte, sobre els drets humans i el medi ambient de comunitats o regions d’altres països, per part d’empreses amb seu a Catalunya i/o que tenen inversions i activitats a Catalunya .
A més el Centre impulsarà propostes de regulació i disseny de polítiques públiques, per exemple, en els processos de contractació pública. Una de les seves tasques més importants serà la recerca i seguiment dels casos de vulneració dels drets humans, sobretot en els països més empobrits. De ser aprovada aquesta proposta pel Parlament, Catalunya es convertirà en un referent internacional en la garantia i el respecte dels drets humans.
Es tracta d’una proposta totalment innovadora que podria resultar inspiradora per a la pròpia implementació del Tractat Vinculant de les Nacions Unides tan aviat sigui aprovat.
Roda de premsa de presentació de la proposta de llei. Mònica Vargas del Grup d’Empresa i Drets Humans.
Què és la web alertadh.org?
Aquest dimarts 30 de juny s’ha publicat la web alertadh.org impulsada pel mateix Grup d’Empresa i Drets Humans, que pretén donar a conèixer a la ciutadania en general les accions empresarials vulneradores de drets humans, culturals, econòmics i socials. A la web s’exposen diversos casos flagrants, denunciats fins i tot davant els tribunals, però sense resultat de compensació ni justícia per a les comunitats, grups o pobles afectats. Tots els casos estan vinculats a empreses multinacionals que treballen en països del sud global i que tenen alguna relació amb con Catalunya. La web disposa d’una base de dades on es poden extreure casos i empreses que vulneren drets, així com un apartat de notícies on es troba informació actualitzada sobre aquestes vulneracions.
Per ara es poden trobar 10 casos: 2 a Guatemala, 1 a Colòmbia, 1 a Turquia, 2 a Palestina, 1 a Bangladesh i 2 a Catalunya, d’empreses que la majoria treballen en països empobrits i que tenen alguna relació amb Catalunya. Es destaquen els tres casos relacionat amb empreses de Florentino Pérez, del grupo ACS: Renace i Oxec, a Guatemala, per a la construcció de diferents complexes hidroelèctrics al riu Cahabón (Alta Verapaz), projectes gestionats pel mateix grupo ACS, responsable dels impactes ambientals, econòmics i socials de la planta marítima petrolera Castor a Catalunya.
També es destaca el cas del grup israelià ICL que amaga la seva complicitat amb greus vulneracions de drets humans i un clar posicionament militarista en els territoris ocupat a Palestina. ICL és un grup empresarial amb gran implantació a Catalunya a través de l’empresa ICL-Iberia, coneguda popularment com Iberpotash. Aquesta empresa explota les mines de Súria i Sallent des de 1998 i ha creat un greu impacte mediambiental i de deute a Catalunya. Per això, la web també contempla el cas de Iberpotash al Bages, on ara mateix els treballadors estan en vaga per reclamar millores de seguretat en el seu treball.