El passat dimecres 3 de juliol, es va celebrar la jornada «Replantegem les cures en les organitzacions. Posem la vida al centre» amb l’objectiu de presentar les pràctiques i processos feministes de les entitats socials. La jornada, que va comptar amb la presència de 60 persones, va ser un punt de partida per compartir i generar sinergies entre les participants.
Lafede.cat, juntament amb Dones directives i Professionals de l’Acció Social (DDiPAS), el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, el Consell de la Joventut de Barcelona i la Xarxa d’Economia Solidària (XES), va organizar la jornada «Replantegem les cures en les organitzacions. Posem la vida al centre» a la Lleialtat Santsenca que va començar amb la xerrada inaugural de l’Elba Mansilla, investigadora i feminista de La Ciutat Invisible. La van seguir dues taules rodones: una primera moderada per Joana Rafart, del Consell de Joventut de Barcelona, i formada per Isabelle Torallas i Júlia Granell, de l’equip tècnic i Junta de Lafede.cat, i Fina Rubio de DdiPAS.
A la segona hi van participar l’Ann Desola, presidenta del Consell de Joventut de Barcelona, Marina Reig de la Comissió d’Economies Feministes de la Xarxa d’Economia Solidària i Verónica Santoro, del Departament de Transversalitat de gènere de l’Ajuntament de Barcelona, amb la moderació Teresa Crespo de DdiPAS. La jornada es va tancar amb la dinàmica «Dibuixem horitzons compartits» i l’actuació de Las amigas de Yoli.
Josefina Díaz, de Lafede.cat, i Eva Mansilla, investigadora i feminista de La Ciutat Invisible.
Com treballar per ser una entitat feminista
Elba Mansilla va recordar que «una entitat feminista, primer de tot, ha de reconèixer la vulnerabilitat de la vida per poder desenvolupar mecanismes que permetin incorporar la perspectiva feminista a diferents nivells». En aquesta línia, Mansilla va parlar de la importància de la democratització de les organitzacions – concepte que Jo Freeman desenvolupa a La tiranía de la falta de estructuras – per tal de distribuir l’autoritat i el poder entre el nombre més gran de persones, difondre la informació per facilitar la presa de decisions i augmentar el grau de coneixement de l’organització.
La incorporació d’una perspectiva feminista comporta un canvi de paradigma organitzatiu, va dir Mansilla. Aquesta transformació implica passar dels valors d’una organització clàssica a una organització solidària, caracterizada per la horitzontalitat, la rotació de tasques, l’adaptabilitat per respondre a la diversitat dels equips i la transparència.
Malgrat tot, «encara som en una fase molt embrionària», va admetre Mansilla que també va reconèixer que «hem de fer un canvi de mentalitat i deixar de concebre que dedicar temps a treballar per ser una entitat feminista o incorporar la perspectiva feminista és una pèrdua de temps, sinó percebre-ho com una inversió de futur. De la mateixa manera que quan necessitem una auditoria contractem una gestoria, quan necessitem un canvi de model organitzatiu hem de contractar uns consultors que ens ajudin a fer-ho», va compartir Elba Mansilla, investigadora i feminista a La Ciutat Invisible.
Primera taula d’experiències: Lafede.cat i DDiPAS
Primeres experiències: guies i protocols
La primera taula d’experiències va començar amb la presentació del context de Lafede.cat per part de Júlia Granell, secretària i vocal de feminismes. En els últims anys, la federació ha repensat el seu model organitzatiu i la seva coherència interna. El 2016, la federació inicia el procés Sembrant Cures amb l’objectiu de fer visibles les desigualtats de gènere i incorporar la perspectiva feminista en l’estructura de les entitats, el 2018 es comença l’elaboració d’un Protocol per l’abordatge de les violències sexuals i enguany s’ha creat el primer espai no mixta de Lafede.cat. Per tot això, «la federació es troba en un canvi profund. No podem que dir que ‘ja som 100% feministes’ perquè encara queda un camí llarg. Es tracta d’un procés que requereix de la valentia de les entitats, sense elles això no té sentit», va dir Granell.
Els resultats més tangibles d’aquesta transformació són la Guia d’autodiagnosi per introduir la perspectiva feminista i l’ètica de la cura i el Protocol d’abordatge de les violències sexuals. D’una banda, la Guia impulsada per l’Eix de feminismes en un procés coordinat per L’Esberla i l’Observatori IQ, pretén ser una eina pràctica per a entitats que vulguin detectar i fer visibles les desigualtats estructurals de gènere, aplicar l’ètica de la cura i les pràctiques feministes, i fomentar un canvi organitzacional. “Necessitem exemples d’entitats que posen en marxa processos, exemples de nous models d’organitzacions, i la Guia ens ha d’ajudar, va afegir Granell.
De l’altra, el “Protocol d’abordatge de les violències sexuals” fet amb Creación Positiva i aprovat a la darrera Assemblea General, respon a la necessitat de garantir que Lafede.cat sigui un espai lliure de sexismes i de violència. L’elaboració del Protocol «s’ha enfocat com un procés, no volíem que fos un document que les entitats repliquessin», va comentar Isabelle Torallas. Es tracta d’un protocol innovador perquè a més de basar-se en les Lleis pertinents, no només dóna importància als abusos, sinó que inclou les mirades discriminatòries; reconeix a la víctima com un objecte de drets i incorpora la seva recuperació i dels equips de treball.
Un procés molt semblant és la iniciativa de la xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social, per promoure la incorporació de l’equitat de gènere com un valor central de les organitzacions i impulsar la presència i la visibilitat de les dones en el Tercer Sector Social Català. «La Guia de gestió del canvi pel foment de l’equitat de gènere al Tercer Sector Social de Catalunya és també un procés de canvi que requereix temps, perseverança i insistència», va comentar Fina Rubio, presidenta de DDiPAS, i va afegir: «l’objectiu de la Guia era gestar i impulsar un canvi organitzatiu per incorporar la perspectiva feminista a l’ADN de les organitzacions». La guia consta de quatre eixos: perspectiva de gènere i cultura organitzativa; paritat als espais de decisió i bretxa salarial; temps i corresponsabilitat en les cures; i equitat de gènere i Tercer Sector Social.
Segona taula d’experiències: CJB, XES i Ajuntament de Barcelona.
Autodiagnosis i altres eines
A la segona taula, Ann Desola, presidenta del Consell de Joventut de Barcelona (CJB), va presentar de la Guia d’autodiagnosi de gènere per entitats Re-generem-nos, que neix d’un procés participatiu impulsat pel Consell el 2017. Aquest vol promoure que les entitats juvenils tinguin en compte la perspectiva de gènere en tots els àmbits de la seva activitat, recollint les diferències de gènere existents a la societat i amb l’objectiu que les diferències entre dones i homes no esdevinguin desigualtats socials. El mateix any, el CJB va ampliar la guia amb el Protocol d’actuació en casos de violències masclistes en les entitats juvenils per tal de completar-la amb actuacions pràctiques, i un any més tard, va crear el Protocol per l’abordatge de les violències al Consell de Joventut de Barcelona.
Marina Reig, de la Comissió d’Economies Feministes de la XES, va compartir el procés de creació de l’Eina d’observació de gènere i la campanya Reunions roDONES. El 2014, la Comissió va detectar la necessitat de millorar la igualtat als espais de la XES i per fer-ho van crear una plantilla d’observació de gènere. Per tal de promoure l’eina i visibilitzar els resultats d’aquesta, la XES va crear la campanya Reunions ro-DONES, on a partir d’il·lustracions en clau d’humor representen escenes quotidianes però pràcticament invisibles. A la pàgina web, les il·lustracions van acompanyades amb preguntes per qüestionar-se i lectures recomanades.
Verónica Sontoro, de l’Ajuntament de Barcelona, va tancar la taula citant els recursos i serveis que ofereix el consistori. Concretament, el Departament de Transversalitat de gènere acompanya a les entitats de la ciutat perquè incorporin de manera autònoma la perspectiva de gènere al seu model organitzatiu oferint un servei d’assessorament personalitzat i de formació.
Dinàmica final.
La dinàmica final «Dibuixem horitzons compartits» coordinada per Clara Giberga, del Consell Nacional de Joventut de Catalunya, va permetre conèixer quina era la valoració compartida de la jornada. El resultat final va evidenciar que cal compartir experiències i sumar (i no duplicar) processos semblants.
Per últim, l’actuació musical de Las Amigas de Yoli va posar el punt final a la jornada, amb cançons que parlen de la transformació social, les lluites per la defensa del territori, la cultura de pau i la defensa de les dones.