(Català) Desigualtats de gènere

Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Què són les desigualtats de gènere?

Les dones són el 52% de la població mundial i, independentment de països i cultures, enlloc tenen el mateix reconeixement ni el mateix accés als recursos que els homes. Aquestes desigualtats de gènere són estructurals i el resultat d’un sistema heteropatriarcal que regula les relacions de poder a partir de l’assignaió social d’homes i dones. Aquestes desigualtats són transversals i estan travessades per múltiples discriminacions de classe social, origen, ètnia, orientació sexual, identitat de gènere o religió.

El sistema econòmic capitalista se sustenta en aquestes desigualtats per a generar una divisió sexual del treball. Això vol dir que atribueix als homes el treball productiu ─el de l’espai públic, socialment reconegut i remunerat─, i a les dones, el treball reproductiu ─el de cures i domèstic, l’invisibilitzat, sense reconeixement simbòlic ni econòmic, no reconegut com a treball real i, per tant, no vinculat a drets i protecció social─. Aquestes desigualtats es mantenen arreu a través de múltiples violències masclistes que discriminen i oprimeixen les dones o les persones socialment llegides com a dones. A més, s’expressen de manera física, psicològica, sexual, econòmica, social o institucional. Tot aquest sistema de desigualtats de gènere ha estat històricament denunciat i reivindicat pels moviments feministes d’arreu del món. (Referència: Fundació surt).

Desigualtats de gènere al món en xifres

Dades extretes de l’informe d’ONU dones ‘Hacer las promesas realidad. La igualdad de género en la agenda 2030 para el desarrollo sostenible’, de 2018.

Cooperació i desigualtats de gènere: evolució i marc internacional

Malgrat les desigualtats de gènere són globals, als països empobrits són majors o es manifesten històricament de maneres més extremes. La situació de les nenes i les dones d’aquests països ha estat sempre una preocupació dels organismes internacionals de cooperació i drets humans. Nacions Unides treballar per evidenciar-les des de 1975 any que va proclamar com a Any internacional de la Dona. El 1979 es va signar la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, que va entrar en vigor el 1981, i el Comitè per a l’eliminació de la discriminació contra la dona (CEDAW) és l’òrgan que vetlla pel compliment de la convenció.

Més tard, la Conferència de Drets Humans (Viena, 1993) va proclamar que els drets humans de les dones i de les nenes són part integral dels drets humans universals. L’any 1995, a la quarta Conferència Internacional de Beijing. Aquí s’estableix una doble estratègia internacional: l’apoderament de la dona i la transversalització de la perspectiva de gènere a les polítiques públiques. Això va afectar a les polítiques de cooperació que van passar de treballar per millorar la situació de les dones (enfocament MED-dones en desenvolupament), a tractar d’incidir en les relacions de poder entre homes i dones (enfocament GED-gènere en desenvolupament).

L’any 2000, les Nacions Unides aproven els Objectius de desenvolupament del Mil·lenni (ODM) que havien d’assolir una major justícia mundial el 2015. Entre els 8 objectius, hi havia el de promoure la igualtat de gènere. El 2015, els ODM van evolucionar cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el que coneixem com Agenda 2030, formats per 17 fites, entre elles la ‘igualtat de gènere’ (ODS 5).

Treball a Catalunya per erradicar les desigualtats de gènere

A Catalunya, les ONG de cooperació i desenvolupament treballen des dels anys 80 per eradicar les desigualtats de gènere gràcies, en part, a l’experiència acumulada de treball amb ONG del sud, especialment amb dones i feministes de Centre i Sudamèrica.El 1996 es crea la Comissió de Gènere de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament (FCONGD), un dels primers grups de treball actius, només set anys després de la seva fundació. Aquesta Comissió va treballar en dues línies: ampliar el coneixement sobre la perspectiva de gènere entre les ONG catalanes, i fer incidència en l’Agència Catalana de Cooperació per incorporar aquesta pespectiva a les polítiques de cooperació.

La Comissió de Gènere de la FCONGD va encarregar el primer Estudi-diagnòstic sobre la perspectiva de gènere al treball de les ONG catalanes que es va publicar l’any 2006. Una de les conclusions de l’estudi és que les ONG reproduïen en el seu si les desigualtats de gènere, i es proposaven accions concretes per modificar-ho. La Unió Europea va aprovar el 2001 el seu Programa d’Acció per a la Integració del factor gènere a la cooperació al desenvolupament. La cooperació espanyola va aprovar el 2007 la seva Estratègia de Gènere en Desenvolupament. El govern català va incorporar la igualtat de gènere com un objectiu transversal a tots els programes i projectes en el Pla Director 2007-2010. La Comissió de Gènere va continuar el seu treball en el marc de Lafede.cat.

Històricament les ONG federades han treballat per eradicar les desigualtats de gènere a través dels seus projectes. En l’actualitat aquests projectes es focalitzen sobretot en la promoció de la dona, el treball sobre estereotips, prejudicis i discriminació; les identitats de gènere i sexuals; salut sexual i reproductiva, i l’ètica de la cura. Donat que les ONG de cooperació, pau i drets humans són entitats altament feminitzades, les ONG treballen per incorporar discursos i pràctiques feministes que els permetin ser més coherents.

Lafede.cat, una federació feminista

Lafede.cat va explicitar, en la seva refundació el 2013, que seria una entitat “diversa, antiracista i feminista”. Un dels objectius del Pla de treball 2016-2017 va ser adaptar la seva cultura organitzativa a l’enfocament feminista i a l’ètica de la cura. Per aconseguir-ho es va realitzar tot un procés  d’aprenentatge col·lectiu en què les entitats van compartir experiències, reflexionar i identificar mecanismes per abordar les desigualtats de gènere de manera integral, i  transformar en profunditat les organitzacions. Com a part d’aquest procés, el 2017 Lafede.cat canvia la seva estructura de funcionament i la Comissió de Gènere passa a ser un Eix estratègic de treball i a anomenar-se Eix de feminismes.

L’Eix de feminismes de Lafede.cat treballa en dos àmbits:

• a nivell intern les seves dues línies de treball fonamentals són promoure la incorporació de l’ètica de la cura en les organitzacions, i la implementació del Protocol d’abordatge de violències sexuals,e n tots dos casos ha elaborat documents de referència.
• a nivell extern fa seguiment i incidència de les polítiques públiques, i promou l’enxarxament amb d’altres plataformes d’organitzacions

Guia d’autodiagnosi per a organitzacions socials sobre la perspectiva feminista i l’ètica de la cura.

Aquesta Guia és el resultat del procés de reflexió col·lectiva anomenat “Sembrant cures per cultivar canvis”, durant el qual es van detectar i fer visibles les desigualtats estructurals de gènere en el si de les entitats i de Lafede.cat, i s’han promogut l’ètica de la cura i la perspectiva i les pràctiques feministes per tal de fomentar el canvi organitzacional.

CONSULTA LA GUIA

Protocol per a l’abordatge de les violències sexuals a les organitzacions

El Protocol és una eina fonamental de lluita contra les violències masclistes i les desigualtats de gènere dins el propi sector, i les entitats que formen part de la federació han de signar una carta de compromís amb ell i elaborar el seu propi protocol. Aprovat a l’Assemblea del juny de 2019, el Protocol és una aposta feminista i interseccional que no només dona importància a respondre a les violències, les agressions, els abusos i assetjaments sexuals, sinó que també inclou les discriminacions sexuals i per raó de gènere. Defuig la victimització i el paternalisme, posa l’accent en la víctima i en la seva recuperació, i la reconeix com a subjecte de drets. Lafede.cat vol que serveixi per prioritzar la formació i la presa de consciència sobre el tema entre les entitats, més enllà de la seva signatura.

🎥 Consulta dos vídeos de presentació del Protocol: el primer, un diàleg entre la Montse Pineda de Creación Positiva i la Júlia Granell, vocal de feminismes de la junta, on es posa de relleu el caràcter transformador del protocol i s’aborda la dimensió feminista i interseccional del Protocol. El segon, un vídeo per resoldre dubtes sobre els conceptes clau del Protocol i les implicacions per a les entitats federades.

CONSULTA EL PROTOCOL

Incidència política i xarxa feminista

L’Eix fa seguiment i incidència de les polítiques públiques, i promou l’enxarxament amb d’altres plataformes d’organitzacions que s’estan revisant des d’un perspectiva feminista. Lafede.cat ha impulsat la creació de la xarxa “Transicions Feministes”, juntament amb altres plataformes de professionals del tercer sector com Dones Directives i Professionals d’Acció Social (DdiPAS), entitats juvenils com el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de Joventut de Barcelona, o de l’economia social i solidària com la Xarxa d’Economia Social i Solidària, Coòpolis o la Federació de Cooperatives de Treball.

Recursos

Documents d’interès

• Estudi-diagnòstic sobre la introducció de la perspectiva de gènere al treball de les ONG catalanes.
• Estratègia per la igualtat de gènere de la UE 2020-2025 (versió cast.)
• Útil pràctic “Manual sobre la incorporació de la perspectiva de gènere i mesures d’igualtat per a entitats” .
• Informe “Telenotícies i violències masclistes, una anàlisi crítica”.

Webs d’interès

• Guia d’autodiagnosi per a organitzacions socials sobre la perspectiva feminista i l’ètica de la cura.
• Protocol per a l’abordatge de les violències sexuals a les organitzacions.
• Teixim xarxes contra els estereotips.
• Novembre feminista.
• 8M: Vaga feminista.
• Feminiscidio.net

Articles i material d’interès

• Entrevista Montse Pineda sobre el Protocol de Lafede.cat.
• Entrevista a Mariona Zamora (L’Esberla) sobre el procés Sembrant cures i la guia d’autodiagnosi.
• Entrevista a tres entitats federades participants del procés Sembrant cures (InteRed, Fundació Akwaba i Metges del món).
• Notícia sobre l’aprovació del Protocol a la federació (2019).